Salat, encara que sia un gust amarg sempre és agradable, amb ganes de tornar-lo a provar per saber si de veritat t'ha agradat, que al final t'adones del sensacional gust tant bo. Perquè tenim la sal desvalorada, està tant ficada dins la nostra dieta que ja no sabem que és el menjar sense sal, no podem degustar un menjar sense sal. Salat, dolç, ja no sabem que és...
Nit
La lluna plena esclatant damunt la taula de Torralba il.luminava el recinte amb tanta intensitat que, segons com, semblava que fos de dia. El joc d'ombres que projectava la mateixa taula, la més gran i ben tallada de tota l'illa, i els menhirs que l'envoltaven, semblaven éssers espectrals enmig de la nit de lluna plena de juliol. Més enllà, el talaiot i les sales hipòstiles eren ja llocs ignots, submergits en la fosca, misteriosos. El recinte de la taula, en canvi, encès de lluna, era un lloc ple d'energia, de força, gairebé de vida pròpia. Diuen que un dels motius que va portar les civilitzacions prehistòriques a construir les taules era astronòmic; és a dir, la taula com a element per captar la força magnètica dels astres i dirigir-la cap als homes. Terra de pedres i vent.
Dia
Feia venir son, feia venir una son horrorosa, aquell sol que queia a plom damunt del moll i aquella olor de gasoil del vaixell encorat. Venien ganes d'ajeure's a terra en algun racó ombrívol, fer servir la motxilla de coixí i dormir, dormir fins que la sirena del vaixell avisés que ja eren al món.
dimarts, 22 de novembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
La simplicitat de les paraules.
Les paraules alguns cops sobren, però també falten. Però millor són aquelles paraules que es diuen en el moment just, aquelles que són tants satisfactòries animosament, que t'omplen. Però un paraula senzilla com pot ser un "si", pot tenir una gran força, pot arrancar una gran emoció una gran felicitat... Però també hi ha la part contraria, el temut "no", una paraula malvada, però no puc comentar ja que la meva experiència amb el "no" és molt pobre, per sort. La meva al.legria va ser immediata, no em podia imaginar, aquella resposta és el nou camí que em decideixo a recórrer.
I ara la part d'història... real o irreal, però sempre amb un sentit.
Després de recórrer molts de camps de batalla, el meu cos ja estava cansat, tot el camí que vaig recórrer... Vaig decidir abandonar la guerra, durant aquell temps de descans on no cercava la guerra, vaig trobar-te, i aquells dies que passarem junts foren els millors que vaig passar, però a partir d'ara, comença la veritable història que em d'escriure...tu i jo.
Petit fragment de la meva obra:
Capítol 2.
El dia següent aquella nit esbojarrada, fou un poc confús. Ens varem trobar per tota la casa, però les nostres mirades no es creuaren ni un moment, la nit anterior havia estat una paret que havíem construït entre nosaltres dos. Era problemàtic la nostra relació havia passat de ser amics a ser totals desconeguts, cada minut que passava era un retorn als successos d'ahir. Cada un es va tancar a una habitació diferent, aquella casa es va convertir en un camp de batalla, un camp hostil. Passava el temps, el sol va caure, fins que va arribar l'hora de sopar, vaig sortir de l'habitació per preparar-me el sopar, quan vaig entrar a la cuina vaig veure't, la meva primera reacció va ser sortit, però no ho vaig fer, així que vaig dir:
-Laia... pots xerrar...Jo no volia que nosaltres...
Ella va girar-se, en aquell moment la frustració em va omplir, així que vaig acostar-me a ella. La vaig agafar pel braç i li donà un petó...
Ella es va molestar un poc, però va tornar a parlar, aquella nit va continuar entre rialles i abraçades. El dia següent va ser com els primers que passarem junts, tant divertit i tant emocionant. Encara intentam explicar-nos com varem poder acabar enfadats per una petita...
I ara la part d'història... real o irreal, però sempre amb un sentit.
Després de recórrer molts de camps de batalla, el meu cos ja estava cansat, tot el camí que vaig recórrer... Vaig decidir abandonar la guerra, durant aquell temps de descans on no cercava la guerra, vaig trobar-te, i aquells dies que passarem junts foren els millors que vaig passar, però a partir d'ara, comença la veritable història que em d'escriure...tu i jo.
Petit fragment de la meva obra:
Capítol 2.
El dia següent aquella nit esbojarrada, fou un poc confús. Ens varem trobar per tota la casa, però les nostres mirades no es creuaren ni un moment, la nit anterior havia estat una paret que havíem construït entre nosaltres dos. Era problemàtic la nostra relació havia passat de ser amics a ser totals desconeguts, cada minut que passava era un retorn als successos d'ahir. Cada un es va tancar a una habitació diferent, aquella casa es va convertir en un camp de batalla, un camp hostil. Passava el temps, el sol va caure, fins que va arribar l'hora de sopar, vaig sortir de l'habitació per preparar-me el sopar, quan vaig entrar a la cuina vaig veure't, la meva primera reacció va ser sortit, però no ho vaig fer, així que vaig dir:
-Laia... pots xerrar...Jo no volia que nosaltres...
Ella va girar-se, en aquell moment la frustració em va omplir, així que vaig acostar-me a ella. La vaig agafar pel braç i li donà un petó...
Ella es va molestar un poc, però va tornar a parlar, aquella nit va continuar entre rialles i abraçades. El dia següent va ser com els primers que passarem junts, tant divertit i tant emocionant. Encara intentam explicar-nos com varem poder acabar enfadats per una petita...
dimecres, 16 de novembre del 2011
El camp florit, la nit estrellada, tu, crec que ja no es pot demanar res.
Condemnat a mirar-te.
Ha passat temps des de vaig veure aquell ulls tant d'aprop, aquella silueta fosca, cada paraula que sortia de la teva boca era un cant celestial , aquell emoció que accelerava el meu cor, que no pot deixar de bategar tant fort. Cada vegada que parles amb jo me de controlar, per no abraçar-te i no deixar-te. No puc explicar aquesta barreja d'emocions que em crees, encara que també hi ha una part de tristesa, aquesta petita part no és mostra fins que no te'n vas, quan t'allunyes de jo not aquest buit en el pit que s'enfonsa i em fa un poc de mal. Cada dia que passa no puc oblidar aquells moments que vaig passar al teu costat, són tant càlids records que no puc deixar de somiar amb les noves estrelles que m'has fet descobrir. I que cada paraula teva és un motiu perquè la meva vida cobri més sentit. Cada dia al teu costat ha de ser molt millor que l'anterior. Que quan t'estic esperant és emoció que s'acumula fins a tenir-te al davant. No hi ha ningú que em pugui aturar, però jo m'atur davant tu per contemplar aquesta bellesa que he trobat i esper que això no s'acabi. Però com un aliment té caducitat, però conec aquesta data, això potser dolent, però per mi és una informació molt privilegiada, així sé que cada dia al teu costat ha de ser com l'últim així poder aprofitar tota oportunitat per no perdre cap moment d'aquells que mai s'obliden... Perquè tu per mi ets aquest cel estrellat que tant m'agrada mirar. I com cada nit mir esperant que no canvii, però quan hi ha algun canvi sempre m'atreu una mica més, anar a contra corrent potser difícil però els reptes són l'emoció de la vida...
Ha passat temps des de vaig veure aquell ulls tant d'aprop, aquella silueta fosca, cada paraula que sortia de la teva boca era un cant celestial , aquell emoció que accelerava el meu cor, que no pot deixar de bategar tant fort. Cada vegada que parles amb jo me de controlar, per no abraçar-te i no deixar-te. No puc explicar aquesta barreja d'emocions que em crees, encara que també hi ha una part de tristesa, aquesta petita part no és mostra fins que no te'n vas, quan t'allunyes de jo not aquest buit en el pit que s'enfonsa i em fa un poc de mal. Cada dia que passa no puc oblidar aquells moments que vaig passar al teu costat, són tant càlids records que no puc deixar de somiar amb les noves estrelles que m'has fet descobrir. I que cada paraula teva és un motiu perquè la meva vida cobri més sentit. Cada dia al teu costat ha de ser molt millor que l'anterior. Que quan t'estic esperant és emoció que s'acumula fins a tenir-te al davant. No hi ha ningú que em pugui aturar, però jo m'atur davant tu per contemplar aquesta bellesa que he trobat i esper que això no s'acabi. Però com un aliment té caducitat, però conec aquesta data, això potser dolent, però per mi és una informació molt privilegiada, així sé que cada dia al teu costat ha de ser com l'últim així poder aprofitar tota oportunitat per no perdre cap moment d'aquells que mai s'obliden... Perquè tu per mi ets aquest cel estrellat que tant m'agrada mirar. I com cada nit mir esperant que no canvii, però quan hi ha algun canvi sempre m'atreu una mica més, anar a contra corrent potser difícil però els reptes són l'emoció de la vida...
divendres, 21 d’octubre del 2011
Bonic, trist i excitant.
Tot passa a Nebsand, un illot deshabitat davant d'Hamburg. És una llengua de sorra d'uns quatre quilòmetres de llarg per mig d'ample. Allà només hi viuen ocells i llangardaixos. Abans de ser declarada parc natural, havia allotjat un assentament de cases de cap de setmana. Ja han estat arrencades. Com a testimoni només queda una cabina telefònica a peu de platja, darrer vestigi humà en una illa deserta.
Hi ha una barca de rems sobre la sorra. Tot i que està prohibit, de tant en tant hi arriba algun solitari que vol sentir-se Robinson Crusoe per unes hores. En aquest cas és una adolescent. La seva cabellera rossa es doblega sobre el seu cos nu, tot just bronzejat pel sol. Ha escollit la platja on hi ha la cabina telefònica com si estigués esperant una trucada impossible en el més impossible dels llocs. Es troba en el límit entra la terra i l'aigua, que colpeja amb sal marina els seus peus massa blancs.
Ella està trista. Jules, el noi a qui havia promès lliurar la seva virginitat als setze anys, ha deixat d'existir. La pitjor traïció . Va apagar l'interruptor de la vida un diumenge a la tarda. El van incinerar per voluntat pròpia i van llançar les seves cendres a l'Elba, l'ample riu que alimenta la mar del Nord.
Ella s'alegra que hagi estat així. Perquè era Jules és a tot el mar i pot parlar-li des de qualsevol platja. Tan trist i tan bonic.
Mentre s'acosta més a l'aigua i separant les cames, sent el seu humit amant amagat rere les onades. Avui a complert els setze. Tanca els ulls, abandona el cap enrere i, abans que l'onada d'escuma arremeti contra el seu ventre, sospira:
-Ja em pot prendre.
Hi ha una barca de rems sobre la sorra. Tot i que està prohibit, de tant en tant hi arriba algun solitari que vol sentir-se Robinson Crusoe per unes hores. En aquest cas és una adolescent. La seva cabellera rossa es doblega sobre el seu cos nu, tot just bronzejat pel sol. Ha escollit la platja on hi ha la cabina telefònica com si estigués esperant una trucada impossible en el més impossible dels llocs. Es troba en el límit entra la terra i l'aigua, que colpeja amb sal marina els seus peus massa blancs.
Ella està trista. Jules, el noi a qui havia promès lliurar la seva virginitat als setze anys, ha deixat d'existir. La pitjor traïció . Va apagar l'interruptor de la vida un diumenge a la tarda. El van incinerar per voluntat pròpia i van llançar les seves cendres a l'Elba, l'ample riu que alimenta la mar del Nord.
Ella s'alegra que hagi estat així. Perquè era Jules és a tot el mar i pot parlar-li des de qualsevol platja. Tan trist i tan bonic.
Mentre s'acosta més a l'aigua i separant les cames, sent el seu humit amant amagat rere les onades. Avui a complert els setze. Tanca els ulls, abandona el cap enrere i, abans que l'onada d'escuma arremeti contra el seu ventre, sospira:
-Ja em pot prendre.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Tornada a les lletres.
L'ombra de les lletres m'omple el cos i m'istiga a escriure unes petites paraules. Però petites pot ser una definició erronea, el que jo vull transmetre són grans dubtes o sentiments que explorin vells racons del nostre coneixement.
Com a tot començament, podem explorar temes imaginaris, reals.etc, però que millor que mesclar el que és imaginari i real. I aqui trobam el primer dubte existèncial: que podem decidir que és real del que és imaginari. Si en teoria hi ha un món en el qual només la nostre anima pot arribar, aquest món anomenat " el món de les idees", una idea de les idees un poc equivoca ja que si el món vertader és aquest món intengible pot ser real. Filosofia=un tio que esteia tancat dins ca seva i va flipar ben molt.
Que millor, avui tenc un petit problema emocional, el problema és que no se el que me passa, em falta una part de la meva vida que necessit, falta aquest camí ple de pedres que m'agrada recorrer, puc dir que cada dia és superat pel següent, cada estiu és superat pel següent així fins arribar al dia d'avui. No tenc tema per continuar així que l'imaginació prendra el control de l'escritura i tot el que quedi escrit aqui serà producte de la meva imaginació.
L'estància prohibida, d'aquella fugitiva parella on els sentiments eren corruptes, però així hi tot, com els polítics continuaven amb la seva corrupció. La vida està per viure i no per contemplar les estrelles, encara que jo alguns cops m'atur a mirar-les...
Com a tot començament, podem explorar temes imaginaris, reals.etc, però que millor que mesclar el que és imaginari i real. I aqui trobam el primer dubte existèncial: que podem decidir que és real del que és imaginari. Si en teoria hi ha un món en el qual només la nostre anima pot arribar, aquest món anomenat " el món de les idees", una idea de les idees un poc equivoca ja que si el món vertader és aquest món intengible pot ser real. Filosofia=un tio que esteia tancat dins ca seva i va flipar ben molt.
Que millor, avui tenc un petit problema emocional, el problema és que no se el que me passa, em falta una part de la meva vida que necessit, falta aquest camí ple de pedres que m'agrada recorrer, puc dir que cada dia és superat pel següent, cada estiu és superat pel següent així fins arribar al dia d'avui. No tenc tema per continuar així que l'imaginació prendra el control de l'escritura i tot el que quedi escrit aqui serà producte de la meva imaginació.
L'estància prohibida, d'aquella fugitiva parella on els sentiments eren corruptes, però així hi tot, com els polítics continuaven amb la seva corrupció. La vida està per viure i no per contemplar les estrelles, encara que jo alguns cops m'atur a mirar-les...
dijous, 7 d’abril del 2011
Gegantisme espontani.
Esperant la paraula que et doni una bona noticia encara que ara res pugui ser millor que el que està passant ara...
La història era complicada mentre una paraula deia una cosa, volia significar l'altra, però que podem fer davant aquest problema; castigar la paraula, ficar-la entre dues comes, o renegar-la per sempre, és a dir, no tornar-la a escriure-la...
Podria dir quina paraula és, però la he renegada i millor no nombrar-la, perquè les normes ortogràfiques són per complir-les.
La història de la pissarra que alguns cops era colpejada, hi havia el típic professor que amb certa duresa pegava un cop al seu centre, l'alumne no és el que surt perdent sinó la desapercebuda pissarra, objecte molt interessant ja que és un gran magatzem intel·lectual i artístic, qui no ha escrit alguna cosa en la pissarra, qui no ha parlat mai amb aquesta gran amiga de l'alumne, jo com alumne cal dir que alguna vegada he deixat escrit algunes coses que fins a mi m'emocionen i altres que no volies que estiguessin escrites damunt aquell cos verd tan suau. Vull dir que avui he vist de aprop altre cop aquells ulls tant bonics. Ella no escriu per si sola però si ajuda a viure la vida amb la seva presència.
La història era complicada mentre una paraula deia una cosa, volia significar l'altra, però que podem fer davant aquest problema; castigar la paraula, ficar-la entre dues comes, o renegar-la per sempre, és a dir, no tornar-la a escriure-la...
Podria dir quina paraula és, però la he renegada i millor no nombrar-la, perquè les normes ortogràfiques són per complir-les.
La història de la pissarra que alguns cops era colpejada, hi havia el típic professor que amb certa duresa pegava un cop al seu centre, l'alumne no és el que surt perdent sinó la desapercebuda pissarra, objecte molt interessant ja que és un gran magatzem intel·lectual i artístic, qui no ha escrit alguna cosa en la pissarra, qui no ha parlat mai amb aquesta gran amiga de l'alumne, jo com alumne cal dir que alguna vegada he deixat escrit algunes coses que fins a mi m'emocionen i altres que no volies que estiguessin escrites damunt aquell cos verd tan suau. Vull dir que avui he vist de aprop altre cop aquells ulls tant bonics. Ella no escriu per si sola però si ajuda a viure la vida amb la seva presència.
dijous, 31 de març del 2011
Titol inexistent
Sense pensar; El mar pla petit navega un vaixell amb 3 tripulants que és barallen entre ells per aconseguir el pilotatge de la nau que té el mecanisme de autodestrucció en retrocés, volen enlairar-se per recollir les ensaïmades que han demanat al forn de la cantonada i una panada per el ca, després de que n'U agafà el pilotatge de la nau va posar el pilot automàtic cap a la cantonada del forn, ella amb totes les ganes del món va agafar la ensaïmada i la panada i va fer un SINPA(sin pagar), ella manejava la nau a tota velocitat i arriba al llac de llagrimes on aturar el motors i recollir les veles i és posaren a menjar el que havien robat.
-U: Oh! Que és de bó això acabat de robar.
-Jo: AY! Granoteta trobes que és bó llevar les coses els altres¿?
-U: Ells em roben amb els preus que tenen jo no puc agafar-lis el que m'han...(de cop entra la diabòlica X)
-X: Que feis aqui petites rates de camp!! Venga abaixeu les veles i anem a destruir alguna casa... (continua la xerremeca)
-Jo: Però que t'empetolles?¿
-U: No és pot anar pel món destruint-ho tot!!
-X: Avui mateix uns joves malcriats han fet un SINPA a la meva tia del forn! Vull trobar aquest nois i matar-los!!!
-Jo: X allà abaix del vaixell són aquells!!
Na X amb velocitat va perseguir-los i quan va baixar del vaixell vaig encendra els motors i varem escapar d'aquella germana tocada del bolet, després d'això ens varem refugiar a una petita illa tropical amb alguns amics, el món havia canviat era el començament d'una nova era...
PD: Tot això ha sortit sense pensar, potser tengui un significa ooo nooo, però no el té, nose que ha sortit no ho vull tornar a llegir esper, que això no sigui un mal de cap.
-U: Oh! Que és de bó això acabat de robar.
-Jo: AY! Granoteta trobes que és bó llevar les coses els altres¿?
-U: Ells em roben amb els preus que tenen jo no puc agafar-lis el que m'han...(de cop entra la diabòlica X)
-X: Que feis aqui petites rates de camp!! Venga abaixeu les veles i anem a destruir alguna casa... (continua la xerremeca)
-Jo: Però que t'empetolles?¿
-U: No és pot anar pel món destruint-ho tot!!
-X: Avui mateix uns joves malcriats han fet un SINPA a la meva tia del forn! Vull trobar aquest nois i matar-los!!!
-Jo: X allà abaix del vaixell són aquells!!
Na X amb velocitat va perseguir-los i quan va baixar del vaixell vaig encendra els motors i varem escapar d'aquella germana tocada del bolet, després d'això ens varem refugiar a una petita illa tropical amb alguns amics, el món havia canviat era el començament d'una nova era...
PD: Tot això ha sortit sense pensar, potser tengui un significa ooo nooo, però no el té, nose que ha sortit no ho vull tornar a llegir esper, que això no sigui un mal de cap.
dijous, 17 de març del 2011
El colom del futur buit.
Doncs com podeu imaginar un bon conte sempre surt quan jo i és meu brother ens posam d'acord, encara que només ho escrigui jo, però ell em dóna la força per fer-ho bé...
Les guerres han acabat, cercadors d'antiguitats estan buscant petroli, les nova atracció turística de Mallorca són les piràmides i el nou presiden de Estats Units és Obama Junior Junior Junior Junior podem dir que la dinastia Obama continua després de tants d'anys la seva política de immigració(tota la gent que no treballa a forà del país, així saps que anava de bé), també trobam la espectecular recuperació del Senyor Walt Disney varen trobar la cura a la seva malaltia, així podem continuar fins arribar al tema dels cotxes en el futur el cotxes no volen van per enterra mai més ben dit van per davall la terra esclar en cotxes electrics esl quals la velocitat màxima era 50Km/h però això ja esteia superat...
La història s'ha tornat una merda, els llibres ja no tenen èxit, la televisió és el centre de tot fins i tot "telecinco" ha trobat la solució per seguir en antena varen trobar la beguda de l'antienvalliment per la senyora de 415 anys "Belen Esteban" però aquet tema el podem deixar.
El que volia contar era la aventura de la Marta la qual amb el seu fort caràcter va deixar els estudis i és va independitzar amb 17 anys ella era una liberal però ens trobavem en una societat totalment degradada i controlada per el treball, la gents quan entraba a la feina quedava asseguda davant l'ordinador i cada hora unes senyoretes(perquè són més delicades) passaven per els seient dels treballadors i els hi posaven gotes perquè les retines dels ulls sa assecaven, així arribam a una societat de gordos però només la part de treballadors, després hi ha la part dels esportistes que només viuen per divertir a la població i per deixar en ridícul als altres. La feina de la Marta era difícil ella treballa per les nits en el carrer una feina amb molts d'anys d'antiguitat un treball molt criticat per la societat però que és agrait per una altra part de la societat; doncs ella treballa de repartidora de pizzes i era la única, però això no te importància el que importa és que ella tenia 11 fills i tenia 12 marits però ningun dells ho sabia, era una superdona(que haurà quedat...) però a l'inrevés ella no va sofrir cap part ja que amb la Llei de la Igualtat els homes podien quedar embaraçats gracies a una hormona, aixó segurament no tenia importància en el matí de la Marta que vivia sola(estranyament) quan aixecà el braç per agafar el pot de cola-cao que quan l'obri el troba buit... Nooooo....
El meu numero 111 03 093 022 està marcat en una "nalga" del cul com totes les persones la crisi és mundial segueix afectat però ara en la part del menjar, animals per explotar ja no en queda ningu les vaques s'han extingit i ara és produeixen en cadena els gossos una espècie que ha perdut el sobrenom del "millor amic de l'home" ara el lema és "el millor aliment per l'home", i ara el més inesperat amic de l'home és el colom l'abans anomenada "la rata de l'aire" ara el seu gran nom és "el missatge colomtric" perquè és controlat via internet, això és un dia normal de la Marta i un dia anormal per nosaltres. Ella després de berenar fa visites als seu fills lo qual li implica 12 hores de treball (cal dir que la gent ja no dorm per no perdre's res de la vida gracies a una enzima que catalitza les permeases i converteix els enllaços o-glucídic dels alfa-aminoàcids en adrenalina; per aquest simple recorregut químic la gent no dorm), si la gent no dorm te més temps per viure així que és perden tot el món dels somnis, la Marta era una revolucionària que volia fer retornar el dormir a la gent per això havia trobat una substància que podia fer recuperar el coixí, la substància era l'anomenada "cocaïna" no no era així "coca de verdures" no la substància era l'anomenda "coca-cola" que és va deixar de fabricar al 2012 perquè varen trobar que és feia amb orina de rata, però aquella era la solució.
50 anys més tard tothom va recuperar el dormir...
dimecres, 16 de març del 2011
La caiguda fol.liar
L'estiu acabava, el sol s'amagava, els núvols esperaven, l'aigua refredava, el món s'acabà...
Dins l'aigua, divertir-me era el meu principal fi, les noies prenien el sol per daurar la seva pell o per agafar càncer de pell. però la noia esteia davant els meus ulls, la meva veïna i l'única que duia camiseta(amb una creu de color vermell) el sol en deixava cec o era la seva brillantor, però vaig quedar parat davant ella el meu cos es paralitzà, en aquell moment només veia les palmeres a través de l'aigua les meves petites bombolles d'aire s'escapaven cap amunt, el meu cos no responia de sobte L'Àngel s'apropà i quan volia mantenir els ulls oberts no vaig poder, els ulls veren la foscor absoluta, una sensació càlida i a la vegada forçada em premia el pit, els ulls me la jugaven una altra vegada una forta llum m'estirava, el meu final veia pròxim amb els cabells mullats... PUAG!!!! aigua per damunt el pit, els llavis de la noia allunyant-se dels meus, la meva vista concentrada amb els llavis després amb la barbeta, el nas, els ulls; havia trobat la perfecció, m'aixecà d'un bot, vaig abraçar la noia tant fort i després vaig donar-li un petó a la galta, quan vaig collir força, vaig córrer cap a la meva casa obrí la porta i vaig dir: "Amor, ja he arribat... vaig a l'estudi", la peça de marbre me esperava... la meva mà anava sola, en una hora vaig tenir enllestida la escultura.
dimarts, 15 de març del 2011
No de camió (Dos en un)
La situació era complicada em trobava a un pas, l'home parlant sobre el tema em controlava amb la vista, aquella fúria que brolla dels seus ulls era una tensió molt concentrada (com una Avecrem), la tafaneria del professor va augmentar, ell ja sabia que jo plantejava alguna cosa, les nostres mirades es creuaven la lluita imaginària, i una granota va botar tant que va volar...
Petit conté i ara un altre...
Petit conté i ara un altre...
Intenció de densitat.
Com una joguina dels xinos aquesta intenció pot ser totalment exitosa o potser una simple joguina que és llançada a la brossa. Si és un èxit pots passar-ho molt bé, a més de gaudir de aconseguir-ho, on les baralles són poca cosa i on un petó ho arregla tot, però si aquest petó no es duu a terme pot ocasionar una gran caiguda però no val la pena pensar-ho ja que és perillós. A la sortida de la boca del metro espera el sol, i esperem que la nit s'endugui els nostres sentiments i pensaments i que tornin al matí. L'habitació on les somnis és fan realitat.
Els moments on només som un...
Com una joguina dels xinos aquesta intenció pot ser totalment exitosa o potser una simple joguina que és llançada a la brossa. Si és un èxit pots passar-ho molt bé, a més de gaudir de aconseguir-ho, on les baralles són poca cosa i on un petó ho arregla tot, però si aquest petó no es duu a terme pot ocasionar una gran caiguda però no val la pena pensar-ho ja que és perillós. A la sortida de la boca del metro espera el sol, i esperem que la nit s'endugui els nostres sentiments i pensaments i que tornin al matí. L'habitació on les somnis és fan realitat.
Els moments on només som un...
dimarts, 8 de març del 2011
L'estranya pau que s'imposa en el camp.
La recerca de l'or que es troba en el dons de la cova, una troballa molt extranya on qualsevol petita peça dorada dóna esperances falses o verdaderes.
Ferit he quedat de cavar tant, demanar pa per or, AY!! Jonhy, sort que tenim el tequila, sino quina vida més pobra la del miner que busca un material molt agraciat, i l'únic del que podem fiar-nos són de les nostres vaques i els porcs greixossos que puden, potser no basta però és la realitat. Amb el tequila he de juga per poder oblidar l'únic que puc fer. Té raó el camió que no es para si hi ha un gos davant ell. I en "Sacarines" no li falta raó igual que la petita muller; no tenen tot el necessari per poder entendre el meu mariner, que pensau que no ho intent però jo no soc un bunquer de ferro pur que no deixa passar res. Doncs que pensau vosaltres que podeu sentir el que senten els altres. Dues coses poden ser iguals i no ser iguals; dues experiències poden ser iguals i no ser parescudes però no són la mateixa. Per això ningú pot entendre realment als altres només podem comparar experiències. És complicat tot, en un món de flors, és dolorós tancar els ulls i veure aquell moment que no vols veure. Mai hi ha un intercanvi directe entre sang i cèl.lules. On hi ha el vessament directe de limfa. Podem interpretar-ho de moltes maneres.
Que puguin alterar els paràmetres físics i químics del nostre cos crea aquella hora punta de tota gota de dolor, el que pugui ser nociu per el cos serà rebutjat (això es creu, perq els records que fereixesón aquells que perduren) toma bategada, l'equilibri és perd, un dia bonic és pinta de gris per una gran òsmosi.
El món és gran i el mar més per això "mare, vull ser mariner".
Convertir-se en una estrella. Com una batalla de punts.
Ferit he quedat de cavar tant, demanar pa per or, AY!! Jonhy, sort que tenim el tequila, sino quina vida més pobra la del miner que busca un material molt agraciat, i l'únic del que podem fiar-nos són de les nostres vaques i els porcs greixossos que puden, potser no basta però és la realitat. Amb el tequila he de juga per poder oblidar l'únic que puc fer. Té raó el camió que no es para si hi ha un gos davant ell. I en "Sacarines" no li falta raó igual que la petita muller; no tenen tot el necessari per poder entendre el meu mariner, que pensau que no ho intent però jo no soc un bunquer de ferro pur que no deixa passar res. Doncs que pensau vosaltres que podeu sentir el que senten els altres. Dues coses poden ser iguals i no ser iguals; dues experiències poden ser iguals i no ser parescudes però no són la mateixa. Per això ningú pot entendre realment als altres només podem comparar experiències. És complicat tot, en un món de flors, és dolorós tancar els ulls i veure aquell moment que no vols veure. Mai hi ha un intercanvi directe entre sang i cèl.lules. On hi ha el vessament directe de limfa. Podem interpretar-ho de moltes maneres.
Que puguin alterar els paràmetres físics i químics del nostre cos crea aquella hora punta de tota gota de dolor, el que pugui ser nociu per el cos serà rebutjat (això es creu, perq els records que fereixesón aquells que perduren) toma bategada, l'equilibri és perd, un dia bonic és pinta de gris per una gran òsmosi.
El món és gran i el mar més per això "mare, vull ser mariner".
Convertir-se en una estrella. Com una batalla de punts.
dilluns, 7 de març del 2011
La destrucció de l'ananàs amb "e".
Potser el llimoner hagi tret algunes fruites que no sigin llimones, però igual d'amargues que les llimones, no són dolces, un gust que et perdura i que t'amarga la teva vida, un mur infranquejable m'agradaria que hi hagues hagut davant la pau que es respiraba en els banys, el que va succeir és un record dolorós que por enamorar a altres però jo no vaig ser un dels que va quedar amb els ulls oberts en el meu cas va ser a l'inreves.
Els malsdecaps erronis, situació on millor era callar on cada paraula podia ferir qualsevol ocell i fer caure ja fos un edifici o un pensament que l'únic que creava era un niu de renou on només podia sentir les paraules que surten del pensament d'un menda que no vol recordar però que apareixen i l'únic que pots fer és remamora aquelles situacios que si et podies considerar feliç, on et trobes nose, ets l'únic que t'aixeques que tothom ja no pot amb ell, qui és el valent que s'aixeca a cercar els altres (només quedava un subjecte), doncs el valent que s'aixeca no és més que ja l'anomenat menda que s'aixeca del ring es fica dins el niu de gent que és de tot meny gent, mala sort els subjectes es trobaven alfons on arribarem i take off girarem i tornarem a fore pot ser la cervessa d'aquell home va quedar buida per culpa meva per la seva sort no podia ser més dolenta que la meva, de cop mentre volia morir o volia deixar el món va sorgir del niu, i fogirem rapidament d'aquella font, arribarem i se dormiren...
Potser sigui un problema però no vull tornar a dormir nooo nooo cada pic que els meus ulls es tanquen es veu aquella imatge que em va fer tornar boig i ple d'ira però jo no puc fer res, el món és dolent amb cada persona.
La fruita poc agraciada és copejada constantment. El significat que puguin tenir aquestes paraules no és el que volen tenir només has de saber que volen dir o d'on venen:
-Hi ha coses que em fan por, no vaig triar néixer com soc ni néixer humà, nose que m'espera però h ade ser millor, m'agradaria tornar enrera, però mai ho he desitjat, que boig el món aquesta nit, amb tu jo em vaig fer gran, vull deixar d'imaginar els somnis que se que no arribaran. "i les nits, els dies".
Em plau saber-te vora meu, quieta, i llegir-te en els llavis el desig, i veure’t tremolosa, insatisfeta, si malmet el silenci algun trepig. Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, s’ha arrecerat al teu posat incert i ets picant com la fruita poc madura quan jugues amb els ulls a no ser pura, amb els ulls tan intensament oberts.
Potser les realitats independents que afecten les nostres vides sien només un munt de colors de bon olor de fils tenyits que ens fan sentir millor però qeu al final l'únic que et porta és ràbia, odi, impotència i ganes d'oblidar.
Però veure vestit de "xaxa" a n'es meu brother a canviat la meva vida....
Els malsdecaps erronis, situació on millor era callar on cada paraula podia ferir qualsevol ocell i fer caure ja fos un edifici o un pensament que l'únic que creava era un niu de renou on només podia sentir les paraules que surten del pensament d'un menda que no vol recordar però que apareixen i l'únic que pots fer és remamora aquelles situacios que si et podies considerar feliç, on et trobes nose, ets l'únic que t'aixeques que tothom ja no pot amb ell, qui és el valent que s'aixeca a cercar els altres (només quedava un subjecte), doncs el valent que s'aixeca no és més que ja l'anomenat menda que s'aixeca del ring es fica dins el niu de gent que és de tot meny gent, mala sort els subjectes es trobaven alfons on arribarem i take off girarem i tornarem a fore pot ser la cervessa d'aquell home va quedar buida per culpa meva per la seva sort no podia ser més dolenta que la meva, de cop mentre volia morir o volia deixar el món va sorgir del niu, i fogirem rapidament d'aquella font, arribarem i se dormiren...
Potser sigui un problema però no vull tornar a dormir nooo nooo cada pic que els meus ulls es tanquen es veu aquella imatge que em va fer tornar boig i ple d'ira però jo no puc fer res, el món és dolent amb cada persona.
La fruita poc agraciada és copejada constantment. El significat que puguin tenir aquestes paraules no és el que volen tenir només has de saber que volen dir o d'on venen:
-Hi ha coses que em fan por, no vaig triar néixer com soc ni néixer humà, nose que m'espera però h ade ser millor, m'agradaria tornar enrera, però mai ho he desitjat, que boig el món aquesta nit, amb tu jo em vaig fer gran, vull deixar d'imaginar els somnis que se que no arribaran. "i les nits, els dies".
Em plau saber-te vora meu, quieta, i llegir-te en els llavis el desig, i veure’t tremolosa, insatisfeta, si malmet el silenci algun trepig. Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, s’ha arrecerat al teu posat incert i ets picant com la fruita poc madura quan jugues amb els ulls a no ser pura, amb els ulls tan intensament oberts.
Potser les realitats independents que afecten les nostres vides sien només un munt de colors de bon olor de fils tenyits que ens fan sentir millor però qeu al final l'únic que et porta és ràbia, odi, impotència i ganes d'oblidar.
Però veure vestit de "xaxa" a n'es meu brother a canviat la meva vida....
divendres, 4 de març del 2011
La batalla del gir.
El cel on recuperes aquella felicitat on veus un angel on abans no el veies, una preciosa i majestuosa bellesa que et deixa parat que no saps el que has de fer quan les mirades es creuen, estic molt feliç me allunyat del far on em trobava, potser un simple dia d'anar disfressat però la gran disfressa m'espera el dissabte, esper aconseguir el fi on vull arribar, d'acord que és de ser un miserable però no només és per això també és per ella na Verda(la meva trotuga que el seu nom era Verda).
Em sento gran amb ganes de fer-ho, i una altra vegada, (no és el que pensau), si en aquell estat tan feliç que no tothom sent però si molta gent, si ja superat la paret he aconseguit tornar al món aquell tan bonic, aquell on una riall apot fer-te feliç durant tot un dia o més. Em sento com un raig d'esperança en una persona, em sento amb forces de cridar als vents però depen de la persona costa dir t'estim. si d'aqui.
No puc amagar el que sentu quan em mires tant de prop ara ja nose el que em passa el cos m'està tremolant, el cor fa pampalluges i no deixa de ballar.
A força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no cambien tu ja no ets qui eres abans.... Sento que el cor no para de bategar, i diu que...
Em sento gran amb ganes de fer-ho, i una altra vegada, (no és el que pensau), si en aquell estat tan feliç que no tothom sent però si molta gent, si ja superat la paret he aconseguit tornar al món aquell tan bonic, aquell on una riall apot fer-te feliç durant tot un dia o més. Em sento com un raig d'esperança en una persona, em sento amb forces de cridar als vents però depen de la persona costa dir t'estim. si d'aqui.
No puc amagar el que sentu quan em mires tant de prop ara ja nose el que em passa el cos m'està tremolant, el cor fa pampalluges i no deixa de ballar.
A força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no cambien tu ja no ets qui eres abans.... Sento que el cor no para de bategar, i diu que...
dijous, 3 de març del 2011
La nit blanca o negre...
Després del gran dilema si anar-hi o no, me decidit; doncs si demà aniré a l'institut amb traje i corbata(realment no ha estat un dilema en el primer moment que m'ho digueren vaig acceptar), després del combat entre dos mons molt diferents la obscuritat i la llum, me decidit per la camia blanca una camia que ha passat llargues nits amb jo, també podem trobar el problema de l'americana, arreglat una gran americana que tenc allà dins s'armari i amb molta cura i molta por he descubert en un racó al costat de la granota de quan era petit que encara guard, com deia una boira esteia en el voltant de.... les corbates noooooooooooooo! N'hi ha tres una blava, una negre i una rara rara rara, primer he collit la blava encara havia de fer el nu gran problema, doncs m'aventura a la gran missió de fer un nu per una corbata(per ofegar-me i per després de 15 min. de dur-la treure'm la corbata) però així i tot havia de fer un nu senzill, després d'intentar recordar com es feia el puta nu ho he intentat i plam no em sortia una cosa tan facil...
Després de lluitar contra la corbata me aturat i he tornat on hi havia les corbates doncs si la rara rara rara tenia el nu fet, ja està solucionat aquella era elegida com a la que penjaria del meu coll, ja no era la rara rara rara era la especial.
Triat tot i colocat per demà al mati, m'aventuraré a la aventura de la aventura de somiar i esper poder dormir bé i que demà arribi a la mateixa hora que ahir i que avui continui amb un demà...
Preparat per anar vestit per primera vegada a l'escola...
Aventurar-se a la aventura.
Després de lluitar contra la corbata me aturat i he tornat on hi havia les corbates doncs si la rara rara rara tenia el nu fet, ja està solucionat aquella era elegida com a la que penjaria del meu coll, ja no era la rara rara rara era la especial.
Triat tot i colocat per demà al mati, m'aventuraré a la aventura de la aventura de somiar i esper poder dormir bé i que demà arribi a la mateixa hora que ahir i que avui continui amb un demà...
Preparat per anar vestit per primera vegada a l'escola...
Aventurar-se a la aventura.
dimarts, 1 de març del 2011
La història de tres noms que eren animals...
Això era una petita però emocionant conversa de la qual va sorgir una idea que es va convertir amb una gran amistat i que va crear fruits nous, dolços i esperem que n'hi hagi molts...
Ens submergim a les profunditats de la nostra imaginació i cercam un troç on el pensar no molesti i poder alliber-nos del món.Situació: Ens trobam en una platja nudista, un dia d'estiu al sol crema, hi ha els giris amb els trastos per defora i les senyores amb triple capa de pell penjant, aixec la vista i veig un remoli de gent, corrent cap allà de cop pens "perq estic corrent jo ara mateix" i vaig tornar a pensar "ostres deu ser perq soc metge" tornar a reprendre la meva carrera cap aquell remoli cridant "soc metge, soc metge!!!" i un tio me mira amb cara de "i tu que haces aquí!!" i me diu: " i yo soy carpintero", arriba al cos que és trobava enmig del tornado de gent era un home "adentrado en edad" d'uns 83 anys i com era obvi no duia cap tipus de roba que tapes aquell sinistre i arruat aparell reproductiu...
Després d'un temps em vaig portar l'home amb un tovallola a l'hospital, allà i no se el motiu vaig quedar-me amb ell i em va contar una petita història de quan ell era jove (és a dir a la prehistòria), em digué:
-Quan tu encara ni eres pensat jo vivia a la platja nudista davall una sombrilla amb els meus amics, i parlaven sobre un cop a un banc. Teníem un conjunt molt bo en Biel, en Lluís i la gran Rita. Després de destruir el banc varem seguir el duel,"Qui era el millor", cada un ja tenia el seu sobrenom: En Biel l'os polar tenia més pel que la aixella de una vella, i sempre s'havia de posar "gomina" per tot el cos per parèixer tenir menys pel, en Lluís era una "marrano" era un porc (de la P fins a la C) ja que el seu sobrenom "Lluí el dofí" no era només perq sempre estava mullat sino perq la seva gran habilitat(que ens demostrava cada vegada) era pixar de jagut (si i ell quedava ple). Sort que teniem na Rita que ajudava a pentinar en Biel i donava sequedor a n'en Lluís, però ella realment era la que tenia la millor habilitat de totes podia caminar per el carrer que tot els homes es giraven fins i tot els dones que, ho podíem aconseguir tot amb ella, fins que un dia a la platja varem fer una aposta aquella "qui era millor"-L'home que ja era vellet repetia les coses- a la platja, na Rita va venir perq ens esteiem barallant així que ella va decidir la prova: Caminar per la platja nudista i guanyaria el que fos més mirat per la gent...
Tots ja sabíem que si na Rita participava esteriem perduts, així que varem començar; Jo i en Lluís varem passar com si res en Biel va ser tot un fenomen de mases( tot el seu pel, allò era frondós), ell era el clar guanyador però noo al final na Rita va dir: "Jo tenc ganes de jugar en l'aposta, que són 10€", va caminar despullada per davant tot aquella gent que quedava amb la boca oberta i amb ganes de "frungir", la nostra actuació va ser penosa comparada amb la seva... Però rarament ella és va girar cap el costat i va veure un italià damunt la tovallola amb el seu material al descubert, en aquell moment na Rita va obrir la boca i es va acostar aquell subjecte (primer va recollir tot els doblers de la aposta), segurament na Rita fer el "Bunga-Bunga", nosaltres no la varem tornar a veure i cada un de nosaltres ens varem separar.
En Biel va anar a fer feina a una perruqueria com a mascota amb esperances de trobar-se amb na Rita, en Lluís va passar a treballar de cambrer al bar "Can Riuet", i jo vaig seguir a la platja nudista venent cocos...
Va ser molt dur viure sense ella però varem poder sobreviure.
-I tu jove quan m'has recollit de la platja esteia amb els meus dos amic fent una aposta "Qui era el millor" i em semble que aquesta vegada he estat jo el guanyador...
Ens submergim a les profunditats de la nostra imaginació i cercam un troç on el pensar no molesti i poder alliber-nos del món.Situació: Ens trobam en una platja nudista, un dia d'estiu al sol crema, hi ha els giris amb els trastos per defora i les senyores amb triple capa de pell penjant, aixec la vista i veig un remoli de gent, corrent cap allà de cop pens "perq estic corrent jo ara mateix" i vaig tornar a pensar "ostres deu ser perq soc metge" tornar a reprendre la meva carrera cap aquell remoli cridant "soc metge, soc metge!!!" i un tio me mira amb cara de "i tu que haces aquí!!" i me diu: " i yo soy carpintero", arriba al cos que és trobava enmig del tornado de gent era un home "adentrado en edad" d'uns 83 anys i com era obvi no duia cap tipus de roba que tapes aquell sinistre i arruat aparell reproductiu...
Després d'un temps em vaig portar l'home amb un tovallola a l'hospital, allà i no se el motiu vaig quedar-me amb ell i em va contar una petita història de quan ell era jove (és a dir a la prehistòria), em digué:
-Quan tu encara ni eres pensat jo vivia a la platja nudista davall una sombrilla amb els meus amics, i parlaven sobre un cop a un banc. Teníem un conjunt molt bo en Biel, en Lluís i la gran Rita. Després de destruir el banc varem seguir el duel,"Qui era el millor", cada un ja tenia el seu sobrenom: En Biel l'os polar tenia més pel que la aixella de una vella, i sempre s'havia de posar "gomina" per tot el cos per parèixer tenir menys pel, en Lluís era una "marrano" era un porc (de la P fins a la C) ja que el seu sobrenom "Lluí el dofí" no era només perq sempre estava mullat sino perq la seva gran habilitat(que ens demostrava cada vegada) era pixar de jagut (si i ell quedava ple). Sort que teniem na Rita que ajudava a pentinar en Biel i donava sequedor a n'en Lluís, però ella realment era la que tenia la millor habilitat de totes podia caminar per el carrer que tot els homes es giraven fins i tot els dones que, ho podíem aconseguir tot amb ella, fins que un dia a la platja varem fer una aposta aquella "qui era millor"-L'home que ja era vellet repetia les coses- a la platja, na Rita va venir perq ens esteiem barallant així que ella va decidir la prova: Caminar per la platja nudista i guanyaria el que fos més mirat per la gent...
Tots ja sabíem que si na Rita participava esteriem perduts, així que varem començar; Jo i en Lluís varem passar com si res en Biel va ser tot un fenomen de mases( tot el seu pel, allò era frondós), ell era el clar guanyador però noo al final na Rita va dir: "Jo tenc ganes de jugar en l'aposta, que són 10€", va caminar despullada per davant tot aquella gent que quedava amb la boca oberta i amb ganes de "frungir", la nostra actuació va ser penosa comparada amb la seva... Però rarament ella és va girar cap el costat i va veure un italià damunt la tovallola amb el seu material al descubert, en aquell moment na Rita va obrir la boca i es va acostar aquell subjecte (primer va recollir tot els doblers de la aposta), segurament na Rita fer el "Bunga-Bunga", nosaltres no la varem tornar a veure i cada un de nosaltres ens varem separar.
En Biel va anar a fer feina a una perruqueria com a mascota amb esperances de trobar-se amb na Rita, en Lluís va passar a treballar de cambrer al bar "Can Riuet", i jo vaig seguir a la platja nudista venent cocos...
Va ser molt dur viure sense ella però varem poder sobreviure.
-I tu jove quan m'has recollit de la platja esteia amb els meus dos amic fent una aposta "Qui era el millor" i em semble que aquesta vegada he estat jo el guanyador...
divendres, 25 de febrer del 2011
El Dia en que vaig estar rient tot el dia...
Perdona brother però el teu conte se està retrassant...
Això ho havia de posar cada dia me fa riure com si fos la primera vegada...
dissabte, 19 de febrer del 2011
Un sentiment fins avui inexistent.
Com cada dia tot comença continuant un final, però un començament molt interessant que acabat amb una tristesa completa, potser no tot sigui això però me sentit molt malament, després del que ha passat aquest dies, i la meva petita recuperació, el món sa posat tot d'acord per fer-me caure encara més fort que de la que m'havia aixecat que me va costar un part de mi, però que puc pensar després d'això que ja no soc el que era abans, no puc tornar on érem tots junts abans, ja no soc un d'ells, tot s'allunya i jo em demanava si a mi em passaria el mateix però s'ha demostrat, jo ja no soc un d'ells. un emocionant grup que he gaudit i molt, però que puc fer ara que per mi el món s'ha acabat amb més força que abans, que ja no existesc, dolorós és el dolor del pit que per una mirada al centre tot cau, potser tot sigui una equivocació o potser sigui el meu final, deixaré passar les setmanes fins que el meu dia arribi, esper no tenir la raó a n'aquest moments...
Amb tants de medis que hi ha per arribar i n'hi una sola trucada per fer.me feliç, avui he demostrat que la realitat és cruel i que no esteim en un món només per nosaltres sinó que la vida es dura, horrible i bonica, però que per ara la paret ha caigut sobre el meu cos i que el sol no arribarà mai als meus ulls que l'únic que puc fer és esperar que arribi la lluna per poder crear un estany per les meves granotes. Si la aconsegueixen sense mi que la disfrutin, no havia sentit el dolor de ser ferit sense avisar-me, i que tu t'adonis si que és dolorós, ja deia que el ulls poden trobar-se coses boniques però pots trobar-te amb la realitat davant els teus ulls, dolor sagnant, i la informació hagués pogut arribar ahir a mi però ara record la lleus paraules que sortiren amb significat de parella que avui és transformen en pedres, perq no són dues persones sinó un grup, que fa que tota la meva amistat es vegi totalment minvada per un simple dinar.....
La pregunta no va significar res i ara es demostra la potència de la veritat, dolorosa i carismàtica. Potser la idea no fou tan dolenta com havia pensat ara podria funcionar deixar el meu cos tirat, però no puc ser tan covard, a vegades hi ha explicacions ja siguin falses o un simple veritat però ahir era una amagatall que per casualitat avui he descobert, i si ha estat molt dolorós.
I pensar que jo em creia necessari per....
Per avui ja puc tancar el ulls i despertar-me de el malson tan dolorós...
Amb tants de medis que hi ha per arribar i n'hi una sola trucada per fer.me feliç, avui he demostrat que la realitat és cruel i que no esteim en un món només per nosaltres sinó que la vida es dura, horrible i bonica, però que per ara la paret ha caigut sobre el meu cos i que el sol no arribarà mai als meus ulls que l'únic que puc fer és esperar que arribi la lluna per poder crear un estany per les meves granotes. Si la aconsegueixen sense mi que la disfrutin, no havia sentit el dolor de ser ferit sense avisar-me, i que tu t'adonis si que és dolorós, ja deia que el ulls poden trobar-se coses boniques però pots trobar-te amb la realitat davant els teus ulls, dolor sagnant, i la informació hagués pogut arribar ahir a mi però ara record la lleus paraules que sortiren amb significat de parella que avui és transformen en pedres, perq no són dues persones sinó un grup, que fa que tota la meva amistat es vegi totalment minvada per un simple dinar.....
La pregunta no va significar res i ara es demostra la potència de la veritat, dolorosa i carismàtica. Potser la idea no fou tan dolenta com havia pensat ara podria funcionar deixar el meu cos tirat, però no puc ser tan covard, a vegades hi ha explicacions ja siguin falses o un simple veritat però ahir era una amagatall que per casualitat avui he descobert, i si ha estat molt dolorós.
I pensar que jo em creia necessari per....
Per avui ja puc tancar el ulls i despertar-me de el malson tan dolorós...
dimarts, 8 de febrer del 2011
Una abraçada radiant!!!
Com vaig dir ahir al meu brother, no millor dit el meu super brother, no millor dit el millor trompetista, no millor és millor germà que realment no és germà, no millor el millor del millors de cada milió de milions de millors, bé només basta dir que és brother meu i ja està. Avui he somiat amb una nit d'estiu, a la platja tirat sobre la sorra, sol en aquest món de desastres, però vaig caminar al costat de l'aigua, tota la platja estaie plena de grumers tirats per tot, el món s'havia acabat, només quedava jo, que podia fer, el primer que vaig fer va ser agafar un cotxe i ficar dins el mar, de cop i volta ja no em trobava dins el cotxe sinó en una illa tropical on el sol cremava la meva pell, NO MIRIS!!! una veu profunda molt càlida sonava lluny, vaig aixecar la vista era un escarabat que es banyava davall d'una palmera, s'esteia banyant dins un coco, aquell escarabat i jo varem parlar de coses molt profundes de la meva vida real i ell em contestava coses molt interessants... Tot s'ha tornat a acabar quan el despertador ha sonat, era molt tard les 7.30 ooooh, avui dematí he volat...
Tal volta hagi d'aprendre a recuperar, tard o d'hora arribara. Va robar-me el cor després de la primera paraula i ens vam sentir sols davall la nit estrellada, dolça nena turgent, radiant i somrient. Va caure el Sol, la llum i el fred, em trobava en l'altra costat de la paret. Vaig sentir-me feliç... Va arribar l'adeu, crec que era gener feia molta calor va ser tot tant fred, això s'ha acabat res serà igual, ens queden sorpreses. D'aquella cendre una nova flor brullarà...
PD: Brother estic content, i te vull veure que fa molt de temps que no ens veim, i tranquil no tenc ningú millor que tu. Ets molt bon amic, i Leo tranquil tu també ets pots incloure en el primer paràgraf.
Perdona se que vaig equivocar-me...
Una nova foto que m'encanta un munt...........gracis...
Tal volta hagi d'aprendre a recuperar, tard o d'hora arribara. Va robar-me el cor després de la primera paraula i ens vam sentir sols davall la nit estrellada, dolça nena turgent, radiant i somrient. Va caure el Sol, la llum i el fred, em trobava en l'altra costat de la paret. Vaig sentir-me feliç... Va arribar l'adeu, crec que era gener feia molta calor va ser tot tant fred, això s'ha acabat res serà igual, ens queden sorpreses. D'aquella cendre una nova flor brullarà...
PD: Brother estic content, i te vull veure que fa molt de temps que no ens veim, i tranquil no tenc ningú millor que tu. Ets molt bon amic, i Leo tranquil tu també ets pots incloure en el primer paràgraf.
Perdona se que vaig equivocar-me...
Una nova foto que m'encanta un munt...........gracis...
divendres, 4 de febrer del 2011
Tornado de lletres
Perdona brother, però el teu comentari ja l'escriure un altre dia..., però ara que hi pens aquesta és la primera vegada que escric després de que jo Antoni Matias Amengual perdi una altre raó per viure, però tranquils només és una de les raons però encara en queden moltes perque jo mori. Avui podriem parlar del que ens fa vergonya, per sort jo la he perduda però encara me queda el respecte, el professor de filosofia ens parlava de venir sense roba a classe, perque ens han renyat perque tots ens em presentat sesnse roba a l'institut, ha estat impressionant fins que ha sonat el despertador però no passa res, com cada dia a classe un aburrimnet l'unic que em lliure d'aquest aburriment és l'imaginar que faria el professor si de cop i volta és troba dins un cos de dona, avegades no puc aguantar les rialles i el professors em diuen Toooniii!!! Però jo dic "ara esteia pensant, pot haver-hi una molecula que no tengui la darrera capa completa¿?", i el professor queda sorprés de que jo estgues atent, però jo sempre estic escoltant... ya ya ya.... jijiji.
El que deia abans és veritat jo sempre estic atent a classe però ara estic a informàtica i escric aquest comentari...
M'ajudes?....
Aquesta paraula ha donat molt que parlar avui, realment ja se perque he perdut les ganes d'escriure, però no se el que fer ara¿? per això demanava ajuda...
Nose perque no s'en van les ganes de tornar-ho a intentar, no puc fer res, cada dia passa, el cap com un tornado.
Potser el no pensar, m'ajudi.
Pensar pot ser un perjudici per mi ara que tot s'ha acabat, millor dit que sa va acabar, i pensar que havia caigut, i avui un malentes hagues pogut dur problemes i pensar un nou dia que soc un negat em dur a la conclusió que la vida és un xurro, i com putes pot haver-hi tantes coses dolentes que em queden per descobrir i no puc dir que no he pensat en deixar el meu cos totsol, però no puc deixar els meus companys d'aquesta manera primer vull viure després moriré, però pensar en que pens és la millor manera de no pensar, pensar que el somnis són de colors i que les muntanyes caminen al meu costat em dóna un petit feix de llum, fins a la lluna i tornà... Només nedar no niuar, és en el que puc pensar, i potser en pere tengui raó com un camió però ell és el meu professor de català, esclar un bon profe... Un llac de llagrimes....
El que deia abans és veritat jo sempre estic atent a classe però ara estic a informàtica i escric aquest comentari...
M'ajudes?....
Aquesta paraula ha donat molt que parlar avui, realment ja se perque he perdut les ganes d'escriure, però no se el que fer ara¿? per això demanava ajuda...
Nose perque no s'en van les ganes de tornar-ho a intentar, no puc fer res, cada dia passa, el cap com un tornado.
Potser el no pensar, m'ajudi.
Pensar pot ser un perjudici per mi ara que tot s'ha acabat, millor dit que sa va acabar, i pensar que havia caigut, i avui un malentes hagues pogut dur problemes i pensar un nou dia que soc un negat em dur a la conclusió que la vida és un xurro, i com putes pot haver-hi tantes coses dolentes que em queden per descobrir i no puc dir que no he pensat en deixar el meu cos totsol, però no puc deixar els meus companys d'aquesta manera primer vull viure després moriré, però pensar en que pens és la millor manera de no pensar, pensar que el somnis són de colors i que les muntanyes caminen al meu costat em dóna un petit feix de llum, fins a la lluna i tornà... Només nedar no niuar, és en el que puc pensar, i potser en pere tengui raó com un camió però ell és el meu professor de català, esclar un bon profe... Un llac de llagrimes....
dissabte, 8 de gener del 2011
La revolució dels triangles
El primer que hauriem de fer és fer un sospir tant grancom és d'és brother(Gori), li vaig demanar si me podia ajudar a escriure un poquet i me diu BUUFF!! toma castanya... També hi ha sospirs d'amor que segurament són molt millors...
Podem començar amb les revolucions, el primer que em ve al cap és la revolució francesa 1789 l'únic any que se, després hi ha les revolucions de la rentadora que agafa una potència que fa por; però al cap i a la fi les revolucions són un gran invent ja que són una manera brutal de queixar-se de alguna cosa, i m'agraden ja que només és poden dur a terme per el poble i amb benefici del poble per això la lluita sense lluita és una gran guerra que mou molts de moviments.
Ara puc dir que soc un negat i que aquesta serà la frase d'aquest any, perque le de l'any passat era soc tonto!...
I ara em posaré a imaginar una fantasia amb triangles, i apartir d'aqui canviaré el titol del comentari però parlaré de revolucions i triangles o de revolicions de triangles...
Nou titol "LES REVOLUCIONS A CONSEQÜÈNCIA DE TRIANGLES AMOROSOS" idea de un brother...
Probablement aquets tema sigui molt perillos però sempre s'ha de lluitar en contra del sistema.
Imaginau la vida d'un dibuix el qual és una casa però una casa dibuixada per un NIN petit (és a dir el típic rectangle amb un triangle sobre) doncs aquesta casa és una revolució de triangles ja que el triangle ha sortit victoriós, perq és troba adalt de tot, també i molt important hi ha les revolucions internes que aquestes és troben en el rectangle que és la unió de dos triangles que s'estimen molt i al final s'uneixen, i tenen un fillet que en el dibuix és la porta, les finestres no són filles del rectangle sinó que són filles del triangle que és troba adalt de tot formant la teulada, però aquestes filles(escric en plural perq normalment es dibuixen dues finestretes) no són fruit de l'amor sinó que han sorgit per gemmació un tipus de reproducció poc comuna entre els triangles, normalment l'habitual és bipartició, aqui ja he contat la revolució dels triangles de la casa, que després podem entrar per la porta i trobar-nos amb la revolució familiar ja sigui entre germans i germans o germanes i germanes o germanes i germans o entre germans/germanes i gèrmens, aaa també hi pot haver germans contra germans de germans, be així successivament fins que és converteix en un bucle de retro-alimentació positiva o negativa(si se peguen).
Ara podeu anar a cercar un poquet d'aigua... Vos esper...
Ara escriure coses amb molt de sentit tant que potser no tenguin sentit.
Abans vull fer una crítica a la religió cristiana, com potser que la religió ens digui que a n'aquesta vida ens em de portar bé, no pecar, no utilitzar condons, no abortar, no rendir-se davant plaers inecessaris(que avegades són necessaris), per després de morir en "el cel" gaudir d'aquesta vida que em deixat passar a la terra, és a dir fer tot el que no podiem fer, doncs no, em de gaudir la vida que tenim perq el després no sabem que és realment. Aqui vos present la meva religió "la religio del avui" per mi l'únic que és real i que em de gaudir és AVUI, quan demà sigui AVUI ja el gauiré, que ahir ja el vaig gaudir...
Això només és una revolució més...
Com que he parlat de una revolució de la meva vida ara parlaré del triangles de la meva vida.
Doncs el triangle de la meva vida està format per molts triangles, però el primer és una estrella de cinc puntes, després hi ha un triangle que és la lluna(quan te forma de meló) és un triangles però com que està molt lluny el veim borrós i no pareix un triangle. Aquest dos cossos junts creen una preciositat una bellesa estraordinaria, que pot il·luminar qualsevol cosa i que pot deixar cec a qualsevol i pot fer molt feliç a més d'un cor i crear grans somnis a la nit.
Oh, nit feliç, feliç. Tinc por que tot
sigui només un somni de la nit,
massa afalagador per ser real.
Pot estar al seu costat, potser algun poble o alguna reina(per mi) es vegi furiosa o massa afalagada fins el punt que una ràbia recaigui sobre jo, però quin perill té idolatrà a la persona que pot tenir la lluna i la estrella molt al seu costat.
D'acord, no és manera de parlar de sentiments trobats com un tresor al fons del mar, però avegades l'única manera d'aprofitar una única visita inesperada és intentar noves maneres d'escriure i de apreciar a n'allò que escrius.Si les paraules no van cap el teu mateix fi, no les pots entendre, no significa res avegades algunes paraules és veuen atrapades adalt d'una gran torre on habita aquella persona que les pot entendre, només fa falta mirar les fines cadenes d'or en el coll de l'angel.
Potser m'estic sobrepassant, tot investigant moments espontanis sense suc; també potser estic passant la grandaria normal del meu text però val la pena,però és hora d'acabar amb unes frases: avegades la llum et pot deixar sense oida, igual passa amb les veus et poden fer perdre la vista, el que vull dir amb això és que... Abraçau a la gent que no costa gens...
Avegades les fulles també tenen forma de triangle i el que m'agrada de les seves revolucions és que és posen totes d'acord per caure de l'arbre... LA ÚLTIMA:
Abans d'acabar vull fer una revolució jo que s'anomena: "LA REVOLUCIÓ DE LES ELLES"
Si un llac llatí lloes la lluna lluitant llom a llom, lliuraria lluminositat lluent com una llepada de llepolia , llàstima, llargada llengendària del lluç llegat del llac, la llavor llavors llampega llambregades, llançada la llufa, la llàgrima del llamàntol el qual llança un lladruc llépol. Lloar la lluna llepant la llesca de llum llunàtica llunyana i lluenta dins la llotja del llogaret localitzant la llopada de llops en el llorer llustrós "mirant" el lòbul luxuriós del llogater, llops llançats llevat del llimac localitzat a la llimonada, llargaria llarga de la llegenda dels llops lligats al llorer, llegendària llegenda lliure de lliteres i llits.
Lloar el que vols lloar més és encendre un llumí per poder veure el lliri que tens davant.
Tot això ha sortit gracies a n'és BUUFF d'és meu brother(Gori) les revolucions i triangles gracies a "la persona" la casa de un NIN que encara guarda dibuixos de quan era petit, les lluites fratricides gracies a la germana de "la persona" i en Leo no ha fet res però gracies a ell també aaa si i a n'és lluç i a tothom...
Coses que no haurieu d'entendre però vull que ho entenguin...
Podem començar amb les revolucions, el primer que em ve al cap és la revolució francesa 1789 l'únic any que se, després hi ha les revolucions de la rentadora que agafa una potència que fa por; però al cap i a la fi les revolucions són un gran invent ja que són una manera brutal de queixar-se de alguna cosa, i m'agraden ja que només és poden dur a terme per el poble i amb benefici del poble per això la lluita sense lluita és una gran guerra que mou molts de moviments.
Ara puc dir que soc un negat i que aquesta serà la frase d'aquest any, perque le de l'any passat era soc tonto!...
I ara em posaré a imaginar una fantasia amb triangles, i apartir d'aqui canviaré el titol del comentari però parlaré de revolucions i triangles o de revolicions de triangles...
Nou titol "LES REVOLUCIONS A CONSEQÜÈNCIA DE TRIANGLES AMOROSOS" idea de un brother...
Probablement aquets tema sigui molt perillos però sempre s'ha de lluitar en contra del sistema.
Imaginau la vida d'un dibuix el qual és una casa però una casa dibuixada per un NIN petit (és a dir el típic rectangle amb un triangle sobre) doncs aquesta casa és una revolució de triangles ja que el triangle ha sortit victoriós, perq és troba adalt de tot, també i molt important hi ha les revolucions internes que aquestes és troben en el rectangle que és la unió de dos triangles que s'estimen molt i al final s'uneixen, i tenen un fillet que en el dibuix és la porta, les finestres no són filles del rectangle sinó que són filles del triangle que és troba adalt de tot formant la teulada, però aquestes filles(escric en plural perq normalment es dibuixen dues finestretes) no són fruit de l'amor sinó que han sorgit per gemmació un tipus de reproducció poc comuna entre els triangles, normalment l'habitual és bipartició, aqui ja he contat la revolució dels triangles de la casa, que després podem entrar per la porta i trobar-nos amb la revolució familiar ja sigui entre germans i germans o germanes i germanes o germanes i germans o entre germans/germanes i gèrmens, aaa també hi pot haver germans contra germans de germans, be així successivament fins que és converteix en un bucle de retro-alimentació positiva o negativa(si se peguen).
Ara podeu anar a cercar un poquet d'aigua... Vos esper...
Ara escriure coses amb molt de sentit tant que potser no tenguin sentit.
Abans vull fer una crítica a la religió cristiana, com potser que la religió ens digui que a n'aquesta vida ens em de portar bé, no pecar, no utilitzar condons, no abortar, no rendir-se davant plaers inecessaris(que avegades són necessaris), per després de morir en "el cel" gaudir d'aquesta vida que em deixat passar a la terra, és a dir fer tot el que no podiem fer, doncs no, em de gaudir la vida que tenim perq el després no sabem que és realment. Aqui vos present la meva religió "la religio del avui" per mi l'únic que és real i que em de gaudir és AVUI, quan demà sigui AVUI ja el gauiré, que ahir ja el vaig gaudir...
Això només és una revolució més...
Com que he parlat de una revolució de la meva vida ara parlaré del triangles de la meva vida.
Doncs el triangle de la meva vida està format per molts triangles, però el primer és una estrella de cinc puntes, després hi ha un triangle que és la lluna(quan te forma de meló) és un triangles però com que està molt lluny el veim borrós i no pareix un triangle. Aquest dos cossos junts creen una preciositat una bellesa estraordinaria, que pot il·luminar qualsevol cosa i que pot deixar cec a qualsevol i pot fer molt feliç a més d'un cor i crear grans somnis a la nit.
Oh, nit feliç, feliç. Tinc por que tot
sigui només un somni de la nit,
massa afalagador per ser real.
Pot estar al seu costat, potser algun poble o alguna reina(per mi) es vegi furiosa o massa afalagada fins el punt que una ràbia recaigui sobre jo, però quin perill té idolatrà a la persona que pot tenir la lluna i la estrella molt al seu costat.
D'acord, no és manera de parlar de sentiments trobats com un tresor al fons del mar, però avegades l'única manera d'aprofitar una única visita inesperada és intentar noves maneres d'escriure i de apreciar a n'allò que escrius.Si les paraules no van cap el teu mateix fi, no les pots entendre, no significa res avegades algunes paraules és veuen atrapades adalt d'una gran torre on habita aquella persona que les pot entendre, només fa falta mirar les fines cadenes d'or en el coll de l'angel.
Potser m'estic sobrepassant, tot investigant moments espontanis sense suc; també potser estic passant la grandaria normal del meu text però val la pena,però és hora d'acabar amb unes frases: avegades la llum et pot deixar sense oida, igual passa amb les veus et poden fer perdre la vista, el que vull dir amb això és que... Abraçau a la gent que no costa gens...
Avegades les fulles també tenen forma de triangle i el que m'agrada de les seves revolucions és que és posen totes d'acord per caure de l'arbre... LA ÚLTIMA:
Abans d'acabar vull fer una revolució jo que s'anomena: "LA REVOLUCIÓ DE LES ELLES"
Si un llac llatí lloes la lluna lluitant llom a llom, lliuraria lluminositat lluent com una llepada de llepolia , llàstima, llargada llengendària del lluç llegat del llac, la llavor llavors llampega llambregades, llançada la llufa, la llàgrima del llamàntol el qual llança un lladruc llépol. Lloar la lluna llepant la llesca de llum llunàtica llunyana i lluenta dins la llotja del llogaret localitzant la llopada de llops en el llorer llustrós "mirant" el lòbul luxuriós del llogater, llops llançats llevat del llimac localitzat a la llimonada, llargaria llarga de la llegenda dels llops lligats al llorer, llegendària llegenda lliure de lliteres i llits.
Lloar el que vols lloar més és encendre un llumí per poder veure el lliri que tens davant.
Tot això ha sortit gracies a n'és BUUFF d'és meu brother(Gori) les revolucions i triangles gracies a "la persona" la casa de un NIN que encara guarda dibuixos de quan era petit, les lluites fratricides gracies a la germana de "la persona" i en Leo no ha fet res però gracies a ell també aaa si i a n'és lluç i a tothom...
Coses que no haurieu d'entendre però vull que ho entenguin...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)