Tornado de lletres

Perdona brother, però el teu comentari ja l'escriure un altre dia..., però ara que hi pens aquesta és la primera vegada que escric després de que jo Antoni Matias Amengual perdi una altre raó per viure, però tranquils només és una de les raons però encara en queden moltes perque jo mori. Avui podriem parlar del que ens fa vergonya, per sort jo la he perduda però encara me queda el respecte, el professor de filosofia ens parlava de venir sense roba a classe, perque ens han renyat perque tots ens em presentat sesnse roba a l'institut, ha estat impressionant fins que ha sonat el despertador però no passa res, com cada dia a classe un aburrimnet l'unic que em lliure d'aquest aburriment és l'imaginar que faria el professor si de cop i volta és troba dins un cos de dona, avegades no puc aguantar les rialles i el professors em diuen Toooniii!!! Però jo dic "ara esteia pensant, pot haver-hi una molecula que no tengui la darrera capa completa¿?", i el professor queda sorprés de que jo estgues atent, però jo sempre estic escoltant... ya ya ya.... jijiji.
El que deia abans és veritat jo sempre estic atent a classe però ara estic a informàtica i escric aquest comentari...

M'ajudes?....

Aquesta paraula ha donat molt que parlar avui, realment ja se perque he perdut les ganes d'escriure, però no se el que fer ara¿? per això demanava ajuda...
Nose perque no s'en van les ganes de tornar-ho a intentar,  no puc fer res, cada dia passa, el cap com un tornado.

Potser el no pensar, m'ajudi.
Pensar pot ser un perjudici per mi ara que tot s'ha acabat, millor dit que sa va acabar, i pensar que havia caigut, i avui un malentes hagues pogut dur problemes i pensar un nou dia que soc un negat em dur a la conclusió que la vida és un xurro, i com putes pot haver-hi tantes coses dolentes que em queden per descobrir i no puc dir que no he pensat en deixar el meu cos totsol, però no puc deixar els meus companys d'aquesta manera primer vull viure després moriré, però pensar en que pens és la millor  manera de no pensar,  pensar que el somnis són de colors i que les muntanyes caminen al meu costat em dóna un petit feix de llum, fins a la lluna i tornà... Només nedar no niuar, és en el que puc pensar, i potser en pere tengui raó com un camió però ell és el meu professor de català, esclar un bon profe... Un llac de llagrimes....