Com cada dia tot comença continuant un final, però un començament molt interessant que acabat amb una tristesa completa, potser no tot sigui això però me sentit molt malament, després del que ha passat aquest dies, i la meva petita recuperació, el món sa posat tot d'acord per fer-me caure encara més fort que de la que m'havia aixecat que me va costar un part de mi, però que puc pensar després d'això que ja no soc el que era abans, no puc tornar on érem tots junts abans, ja no soc un d'ells, tot s'allunya i jo em demanava si a mi em passaria el mateix però s'ha demostrat, jo ja no soc un d'ells. un emocionant grup que he gaudit i molt, però que puc fer ara que per mi el món s'ha acabat amb més força que abans, que ja no existesc, dolorós és el dolor del pit que per una mirada al centre tot cau, potser tot sigui una equivocació o potser sigui el meu final, deixaré passar les setmanes fins que el meu dia arribi, esper no tenir la raó a n'aquest moments...
Amb tants de medis que hi ha per arribar i n'hi una sola trucada per fer.me feliç, avui he demostrat que la realitat és cruel i que no esteim en un món només per nosaltres sinó que la vida es dura, horrible i bonica, però que per ara la paret ha caigut sobre el meu cos i que el sol no arribarà mai als meus ulls que l'únic que puc fer és esperar que arribi la lluna per poder crear un estany per les meves granotes. Si la aconsegueixen sense mi que la disfrutin, no havia sentit el dolor de ser ferit sense avisar-me, i que tu t'adonis si que és dolorós, ja deia que el ulls poden trobar-se coses boniques però pots trobar-te amb la realitat davant els teus ulls, dolor sagnant, i la informació hagués pogut arribar ahir a mi però ara record la lleus paraules que sortiren amb significat de parella que avui és transformen en pedres, perq no són dues persones sinó un grup, que fa que tota la meva amistat es vegi totalment minvada per un simple dinar.....
La pregunta no va significar res i ara es demostra la potència de la veritat, dolorosa i carismàtica. Potser la idea no fou tan dolenta com havia pensat ara podria funcionar deixar el meu cos tirat, però no puc ser tan covard, a vegades hi ha explicacions ja siguin falses o un simple veritat però ahir era una amagatall que per casualitat avui he descobert, i si ha estat molt dolorós.
I pensar que jo em creia necessari per....
Per avui ja puc tancar el ulls i despertar-me de el malson tan dolorós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada