La revolució dels triangles

El primer que hauriem de fer és fer un sospir tant grancom és d'és brother(Gori), li vaig demanar si me podia ajudar a escriure un poquet i me diu BUUFF!! toma castanya... També hi ha sospirs d'amor que segurament són molt millors...
Podem començar amb les revolucions, el primer que em ve al cap és la revolució francesa 1789 l'únic any que se, després hi ha les revolucions de la rentadora que agafa una potència que fa por; però al cap i a la fi les revolucions són un gran invent ja que són una manera brutal de queixar-se de alguna cosa, i m'agraden ja que només és poden dur a terme per el poble i amb benefici del poble per això la lluita sense lluita és una gran guerra que mou molts de moviments.
Ara puc dir que soc un negat i que aquesta serà la frase d'aquest any, perque le de l'any passat era soc tonto!...
I ara em posaré a imaginar una fantasia amb triangles, i apartir d'aqui canviaré el titol del comentari però parlaré de revolucions i triangles o de revolicions de triangles...
Nou titol "LES REVOLUCIONS A CONSEQÜÈNCIA DE TRIANGLES AMOROSOS" idea de un brother...
Probablement aquets tema sigui molt perillos però sempre s'ha de lluitar en contra del sistema.

Imaginau la vida d'un dibuix el qual és una casa però una casa dibuixada per un NIN petit (és a dir el típic rectangle amb un triangle sobre) doncs aquesta casa és una revolució de triangles ja que el triangle ha sortit victoriós, perq és troba adalt de tot, també i molt important hi ha les revolucions internes que aquestes és troben en el rectangle que és la unió de dos triangles que s'estimen molt i al final s'uneixen, i tenen un fillet que en el dibuix és la porta, les finestres no són filles del rectangle sinó que són filles del triangle que és troba adalt de tot formant la teulada, però aquestes filles(escric en plural perq normalment es dibuixen dues finestretes) no són fruit de l'amor sinó que han sorgit per gemmació un tipus de reproducció poc comuna entre els triangles, normalment l'habitual és bipartició, aqui ja he contat la revolució dels triangles de la casa, que després podem entrar per la porta i trobar-nos amb la revolució familiar ja sigui entre germans i germans o germanes i germanes o germanes i germans o entre germans/germanes i gèrmens, aaa també hi pot haver germans contra germans de germans, be així successivament fins que és converteix en un bucle de retro-alimentació positiva o negativa(si se peguen).

Ara podeu anar a cercar un poquet d'aigua... Vos esper...

Ara escriure coses amb molt de sentit tant que potser no tenguin sentit.
Abans vull fer una crítica a la religió cristiana, com potser que la religió ens digui que a n'aquesta vida ens em de portar bé, no pecar, no utilitzar condons, no abortar, no rendir-se davant plaers inecessaris(que avegades són necessaris), per després de morir en "el cel" gaudir d'aquesta vida que em deixat passar a la terra, és a dir fer tot el que no podiem fer, doncs no, em de gaudir la vida que tenim perq el després no sabem que és realment. Aqui vos present la meva religió "la religio del avui" per mi l'únic que és real i que em de gaudir és AVUI, quan demà sigui AVUI ja el gauiré, que ahir ja el vaig gaudir...
Això només és una revolució més...

Com que he parlat de una revolució de la meva vida ara parlaré del triangles de la meva vida.

Doncs el triangle de la meva vida està format per molts triangles, però el primer és una estrella de cinc puntes, després hi ha un triangle que és la lluna(quan te forma de meló) és un triangles però com que està molt lluny el veim borrós i no pareix un triangle. Aquest dos cossos junts creen una preciositat una bellesa estraordinaria, que pot il·luminar qualsevol cosa i que pot deixar cec a qualsevol i pot fer molt feliç a més d'un cor i crear grans somnis a la nit.
Oh, nit feliç, feliç. Tinc por que tot
sigui només un somni de la nit,
massa afalagador per ser real.
Pot estar al seu costat, potser algun poble o alguna reina(per mi) es vegi furiosa o massa afalagada fins el punt que una ràbia recaigui sobre jo, però quin perill té idolatrà a la persona que pot tenir la lluna i la estrella molt al seu costat.
D'acord, no és manera de parlar de sentiments trobats com un tresor al fons del mar, però avegades l'única manera d'aprofitar una única visita inesperada és intentar noves maneres d'escriure i de apreciar a n'allò que escrius.Si les paraules no van cap el  teu mateix fi, no les pots entendre, no significa res avegades algunes paraules és veuen atrapades adalt d'una gran torre on habita aquella persona que les pot entendre, només fa falta mirar les fines cadenes d'or en el coll de l'angel.

Potser m'estic sobrepassant, tot investigant moments espontanis sense suc; també potser estic passant la grandaria normal del meu text però val la pena,però és hora d'acabar amb unes frases: avegades la llum et pot deixar sense oida, igual passa amb les veus et poden fer perdre la vista, el que vull dir amb això és que... Abraçau a la gent que no costa gens...
Avegades les fulles també tenen forma de triangle i el que m'agrada de les seves revolucions és que és posen totes d'acord per caure de l'arbre... LA ÚLTIMA:


Abans d'acabar vull fer una revolució jo que s'anomena: "LA REVOLUCIÓ DE LES ELLES"
      Si un llac llatí lloes la lluna lluitant llom a llom, lliuraria lluminositat lluent com una llepada de llepolia , llàstima, llargada llengendària del lluç llegat del llac, la llavor llavors llampega llambregades, llançada la llufa, la llàgrima del llamàntol el qual llança un lladruc llépol. Lloar la lluna llepant la llesca de llum llunàtica llunyana i lluenta dins la llotja del llogaret localitzant la llopada de llops en el llorer llustrós "mirant" el lòbul luxuriós del llogater, llops llançats llevat del llimac localitzat a la llimonada, llargaria llarga de la llegenda dels llops lligats al llorer, llegendària llegenda lliure de lliteres i llits.
Lloar el que vols lloar més és encendre un llumí per poder veure el lliri que tens davant.

Tot això ha sortit gracies a n'és BUUFF d'és meu brother(Gori) les revolucions i triangles gracies a "la persona" la casa de un NIN que encara guarda dibuixos de quan era petit, les lluites fratricides gracies a la germana de "la persona" i en Leo no ha fet res però gracies a ell també aaa si i a n'és lluç i a tothom...

Coses que no haurieu d'entendre però vull que ho entenguin...