Salat, encara que sia un gust amarg sempre és agradable, amb ganes de tornar-lo a provar per saber si de veritat t'ha agradat, que al final t'adones del sensacional gust tant bo. Perquè tenim la sal desvalorada, està tant ficada dins la nostra dieta que ja no sabem que és el menjar sense sal, no podem degustar un menjar sense sal. Salat, dolç, ja no sabem que és...
Nit
La lluna plena esclatant damunt la taula de Torralba il.luminava el recinte amb tanta intensitat que, segons com, semblava que fos de dia. El joc d'ombres que projectava la mateixa taula, la més gran i ben tallada de tota l'illa, i els menhirs que l'envoltaven, semblaven éssers espectrals enmig de la nit de lluna plena de juliol. Més enllà, el talaiot i les sales hipòstiles eren ja llocs ignots, submergits en la fosca, misteriosos. El recinte de la taula, en canvi, encès de lluna, era un lloc ple d'energia, de força, gairebé de vida pròpia. Diuen que un dels motius que va portar les civilitzacions prehistòriques a construir les taules era astronòmic; és a dir, la taula com a element per captar la força magnètica dels astres i dirigir-la cap als homes. Terra de pedres i vent.
Dia
Feia venir son, feia venir una son horrorosa, aquell sol que queia a plom damunt del moll i aquella olor de gasoil del vaixell encorat. Venien ganes d'ajeure's a terra en algun racó ombrívol, fer servir la motxilla de coixí i dormir, dormir fins que la sirena del vaixell avisés que ja eren al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada