La simplicitat de les paraules.

Les paraules alguns cops sobren, però també falten. Però millor són aquelles paraules que es diuen en el moment just, aquelles que són tants satisfactòries animosament, que t'omplen. Però un paraula senzilla com pot ser un "si", pot tenir una gran força, pot arrancar una gran emoció una gran felicitat... Però també hi ha la part contraria, el temut "no", una paraula malvada, però no puc comentar ja que la meva experiència amb el "no" és molt pobre, per sort. La meva al.legria va ser immediata, no em podia imaginar, aquella resposta és el nou camí que em decideixo a recórrer.

I ara la part d'història... real o irreal, però sempre amb un sentit.

Després de recórrer molts de camps de batalla, el meu cos ja estava cansat, tot el camí que vaig recórrer... Vaig decidir abandonar la guerra, durant aquell temps de descans on no cercava la guerra, vaig trobar-te, i aquells dies que passarem junts foren els millors que vaig passar, però a partir d'ara, comença la veritable història que em d'escriure...tu i jo.

Petit fragment de la meva obra:

Capítol 2.

El dia següent aquella nit esbojarrada, fou un poc confús. Ens varem trobar per tota la casa, però les nostres mirades no es creuaren ni un moment, la nit anterior havia estat una paret que havíem construït entre nosaltres dos. Era problemàtic la nostra relació havia passat de ser amics a ser totals desconeguts, cada minut que passava era un retorn als successos d'ahir. Cada un es va tancar a una habitació diferent, aquella casa es va convertir en un camp de batalla, un camp hostil. Passava el temps, el sol va caure, fins que va arribar l'hora de sopar, vaig sortir de l'habitació per preparar-me el sopar, quan vaig entrar a la cuina vaig veure't, la meva primera reacció va ser sortit, però no ho vaig fer, així que vaig dir:

-Laia... pots xerrar...Jo no volia que nosaltres...

Ella va girar-se, en aquell moment la frustració em va omplir, així que vaig acostar-me a ella. La vaig agafar pel braç i li donà un petó...

Ella es va molestar un poc, però va tornar a parlar, aquella nit va continuar entre rialles i abraçades. El dia següent va ser com els primers que passarem junts, tant divertit i tant emocionant. Encara intentam explicar-nos com varem poder acabar enfadats per una petita...