Condemnat a mirar-te.
Ha passat temps des de vaig veure aquell ulls tant d'aprop, aquella silueta fosca, cada paraula que sortia de la teva boca era un cant celestial , aquell emoció que accelerava el meu cor, que no pot deixar de bategar tant fort. Cada vegada que parles amb jo me de controlar, per no abraçar-te i no deixar-te. No puc explicar aquesta barreja d'emocions que em crees, encara que també hi ha una part de tristesa, aquesta petita part no és mostra fins que no te'n vas, quan t'allunyes de jo not aquest buit en el pit que s'enfonsa i em fa un poc de mal. Cada dia que passa no puc oblidar aquells moments que vaig passar al teu costat, són tant càlids records que no puc deixar de somiar amb les noves estrelles que m'has fet descobrir. I que cada paraula teva és un motiu perquè la meva vida cobri més sentit. Cada dia al teu costat ha de ser molt millor que l'anterior. Que quan t'estic esperant és emoció que s'acumula fins a tenir-te al davant. No hi ha ningú que em pugui aturar, però jo m'atur davant tu per contemplar aquesta bellesa que he trobat i esper que això no s'acabi. Però com un aliment té caducitat, però conec aquesta data, això potser dolent, però per mi és una informació molt privilegiada, així sé que cada dia al teu costat ha de ser com l'últim així poder aprofitar tota oportunitat per no perdre cap moment d'aquells que mai s'obliden... Perquè tu per mi ets aquest cel estrellat que tant m'agrada mirar. I com cada nit mir esperant que no canvii, però quan hi ha algun canvi sempre m'atreu una mica més, anar a contra corrent potser difícil però els reptes són l'emoció de la vida...
Impressionant!
ResponElimina