Potser el llimoner hagi tret algunes fruites que no sigin llimones, però igual d'amargues que les llimones, no són dolces, un gust que et perdura i que t'amarga la teva vida, un mur infranquejable m'agradaria que hi hagues hagut davant la pau que es respiraba en els banys, el que va succeir és un record dolorós que por enamorar a altres però jo no vaig ser un dels que va quedar amb els ulls oberts en el meu cas va ser a l'inreves.
Els malsdecaps erronis, situació on millor era callar on cada paraula podia ferir qualsevol ocell i fer caure ja fos un edifici o un pensament que l'únic que creava era un niu de renou on només podia sentir les paraules que surten del pensament d'un menda que no vol recordar però que apareixen i l'únic que pots fer és remamora aquelles situacios que si et podies considerar feliç, on et trobes nose, ets l'únic que t'aixeques que tothom ja no pot amb ell, qui és el valent que s'aixeca a cercar els altres (només quedava un subjecte), doncs el valent que s'aixeca no és més que ja l'anomenat menda que s'aixeca del ring es fica dins el niu de gent que és de tot meny gent, mala sort els subjectes es trobaven alfons on arribarem i take off girarem i tornarem a fore pot ser la cervessa d'aquell home va quedar buida per culpa meva per la seva sort no podia ser més dolenta que la meva, de cop mentre volia morir o volia deixar el món va sorgir del niu, i fogirem rapidament d'aquella font, arribarem i se dormiren...
Potser sigui un problema però no vull tornar a dormir nooo nooo cada pic que els meus ulls es tanquen es veu aquella imatge que em va fer tornar boig i ple d'ira però jo no puc fer res, el món és dolent amb cada persona.
La fruita poc agraciada és copejada constantment. El significat que puguin tenir aquestes paraules no és el que volen tenir només has de saber que volen dir o d'on venen:
-Hi ha coses que em fan por, no vaig triar néixer com soc ni néixer humà, nose que m'espera però h ade ser millor, m'agradaria tornar enrera, però mai ho he desitjat, que boig el món aquesta nit, amb tu jo em vaig fer gran, vull deixar d'imaginar els somnis que se que no arribaran. "i les nits, els dies".
Em plau saber-te vora meu, quieta, i llegir-te en els llavis el desig, i veure’t tremolosa, insatisfeta, si malmet el silenci algun trepig. Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, s’ha arrecerat al teu posat incert i ets picant com la fruita poc madura quan jugues amb els ulls a no ser pura, amb els ulls tan intensament oberts.
Potser les realitats independents que afecten les nostres vides sien només un munt de colors de bon olor de fils tenyits que ens fan sentir millor però qeu al final l'únic que et porta és ràbia, odi, impotència i ganes d'oblidar.
Però veure vestit de "xaxa" a n'es meu brother a canviat la meva vida....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada