L'estiu acabava, el sol s'amagava, els núvols esperaven, l'aigua refredava, el món s'acabà...
Dins l'aigua, divertir-me era el meu principal fi, les noies prenien el sol per daurar la seva pell o per agafar càncer de pell. però la noia esteia davant els meus ulls, la meva veïna i l'única que duia camiseta(amb una creu de color vermell) el sol en deixava cec o era la seva brillantor, però vaig quedar parat davant ella el meu cos es paralitzà, en aquell moment només veia les palmeres a través de l'aigua les meves petites bombolles d'aire s'escapaven cap amunt, el meu cos no responia de sobte L'Àngel s'apropà i quan volia mantenir els ulls oberts no vaig poder, els ulls veren la foscor absoluta, una sensació càlida i a la vegada forçada em premia el pit, els ulls me la jugaven una altra vegada una forta llum m'estirava, el meu final veia pròxim amb els cabells mullats... PUAG!!!! aigua per damunt el pit, els llavis de la noia allunyant-se dels meus, la meva vista concentrada amb els llavis després amb la barbeta, el nas, els ulls; havia trobat la perfecció, m'aixecà d'un bot, vaig abraçar la noia tant fort i després vaig donar-li un petó a la galta, quan vaig collir força, vaig córrer cap a la meva casa obrí la porta i vaig dir: "Amor, ja he arribat... vaig a l'estudi", la peça de marbre me esperava... la meva mà anava sola, en una hora vaig tenir enllestida la escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada