La recerca de l'or que es troba en el dons de la cova, una troballa molt extranya on qualsevol petita peça dorada dóna esperances falses o verdaderes.
Ferit he quedat de cavar tant, demanar pa per or, AY!! Jonhy, sort que tenim el tequila, sino quina vida més pobra la del miner que busca un material molt agraciat, i l'únic del que podem fiar-nos són de les nostres vaques i els porcs greixossos que puden, potser no basta però és la realitat. Amb el tequila he de juga per poder oblidar l'únic que puc fer. Té raó el camió que no es para si hi ha un gos davant ell. I en "Sacarines" no li falta raó igual que la petita muller; no tenen tot el necessari per poder entendre el meu mariner, que pensau que no ho intent però jo no soc un bunquer de ferro pur que no deixa passar res. Doncs que pensau vosaltres que podeu sentir el que senten els altres. Dues coses poden ser iguals i no ser iguals; dues experiències poden ser iguals i no ser parescudes però no són la mateixa. Per això ningú pot entendre realment als altres només podem comparar experiències. És complicat tot, en un món de flors, és dolorós tancar els ulls i veure aquell moment que no vols veure. Mai hi ha un intercanvi directe entre sang i cèl.lules. On hi ha el vessament directe de limfa. Podem interpretar-ho de moltes maneres.
Que puguin alterar els paràmetres físics i químics del nostre cos crea aquella hora punta de tota gota de dolor, el que pugui ser nociu per el cos serà rebutjat (això es creu, perq els records que fereixesón aquells que perduren) toma bategada, l'equilibri és perd, un dia bonic és pinta de gris per una gran òsmosi.
El món és gran i el mar més per això "mare, vull ser mariner".
Convertir-se en una estrella. Com una batalla de punts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada