El cel on recuperes aquella felicitat on veus un angel on abans no el veies, una preciosa i majestuosa bellesa que et deixa parat que no saps el que has de fer quan les mirades es creuen, estic molt feliç me allunyat del far on em trobava, potser un simple dia d'anar disfressat però la gran disfressa m'espera el dissabte, esper aconseguir el fi on vull arribar, d'acord que és de ser un miserable però no només és per això també és per ella na Verda(la meva trotuga que el seu nom era Verda).
Em sento gran amb ganes de fer-ho, i una altra vegada, (no és el que pensau), si en aquell estat tan feliç que no tothom sent però si molta gent, si ja superat la paret he aconseguit tornar al món aquell tan bonic, aquell on una riall apot fer-te feliç durant tot un dia o més. Em sento com un raig d'esperança en una persona, em sento amb forces de cridar als vents però depen de la persona costa dir t'estim. si d'aqui.
No puc amagar el que sentu quan em mires tant de prop ara ja nose el que em passa el cos m'està tremolant, el cor fa pampalluges i no deixa de ballar.
A força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no cambien tu ja no ets qui eres abans.... Sento que el cor no para de bategar, i diu que...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada