Això era una petita però emocionant conversa de la qual va sorgir una idea que es va convertir amb una gran amistat i que va crear fruits nous, dolços i esperem que n'hi hagi molts...
Ens submergim a les profunditats de la nostra imaginació i cercam un troç on el pensar no molesti i poder alliber-nos del món.Situació: Ens trobam en una platja nudista, un dia d'estiu al sol crema, hi ha els giris amb els trastos per defora i les senyores amb triple capa de pell penjant, aixec la vista i veig un remoli de gent, corrent cap allà de cop pens "perq estic corrent jo ara mateix" i vaig tornar a pensar "ostres deu ser perq soc metge" tornar a reprendre la meva carrera cap aquell remoli cridant "soc metge, soc metge!!!" i un tio me mira amb cara de "i tu que haces aquí!!" i me diu: " i yo soy carpintero", arriba al cos que és trobava enmig del tornado de gent era un home "adentrado en edad" d'uns 83 anys i com era obvi no duia cap tipus de roba que tapes aquell sinistre i arruat aparell reproductiu...
Després d'un temps em vaig portar l'home amb un tovallola a l'hospital, allà i no se el motiu vaig quedar-me amb ell i em va contar una petita història de quan ell era jove (és a dir a la prehistòria), em digué:
-Quan tu encara ni eres pensat jo vivia a la platja nudista davall una sombrilla amb els meus amics, i parlaven sobre un cop a un banc. Teníem un conjunt molt bo en Biel, en Lluís i la gran Rita. Després de destruir el banc varem seguir el duel,"Qui era el millor", cada un ja tenia el seu sobrenom: En Biel l'os polar tenia més pel que la aixella de una vella, i sempre s'havia de posar "gomina" per tot el cos per parèixer tenir menys pel, en Lluís era una "marrano" era un porc (de la P fins a la C) ja que el seu sobrenom "Lluí el dofí" no era només perq sempre estava mullat sino perq la seva gran habilitat(que ens demostrava cada vegada) era pixar de jagut (si i ell quedava ple). Sort que teniem na Rita que ajudava a pentinar en Biel i donava sequedor a n'en Lluís, però ella realment era la que tenia la millor habilitat de totes podia caminar per el carrer que tot els homes es giraven fins i tot els dones que, ho podíem aconseguir tot amb ella, fins que un dia a la platja varem fer una aposta aquella "qui era millor"-L'home que ja era vellet repetia les coses- a la platja, na Rita va venir perq ens esteiem barallant així que ella va decidir la prova: Caminar per la platja nudista i guanyaria el que fos més mirat per la gent...
Tots ja sabíem que si na Rita participava esteriem perduts, així que varem començar; Jo i en Lluís varem passar com si res en Biel va ser tot un fenomen de mases( tot el seu pel, allò era frondós), ell era el clar guanyador però noo al final na Rita va dir: "Jo tenc ganes de jugar en l'aposta, que són 10€", va caminar despullada per davant tot aquella gent que quedava amb la boca oberta i amb ganes de "frungir", la nostra actuació va ser penosa comparada amb la seva... Però rarament ella és va girar cap el costat i va veure un italià damunt la tovallola amb el seu material al descubert, en aquell moment na Rita va obrir la boca i es va acostar aquell subjecte (primer va recollir tot els doblers de la aposta), segurament na Rita fer el "Bunga-Bunga", nosaltres no la varem tornar a veure i cada un de nosaltres ens varem separar.
En Biel va anar a fer feina a una perruqueria com a mascota amb esperances de trobar-se amb na Rita, en Lluís va passar a treballar de cambrer al bar "Can Riuet", i jo vaig seguir a la platja nudista venent cocos...
Va ser molt dur viure sense ella però varem poder sobreviure.
-I tu jove quan m'has recollit de la platja esteia amb els meus dos amic fent una aposta "Qui era el millor" i em semble que aquesta vegada he estat jo el guanyador...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada