L'ombra de les lletres m'omple el cos i m'istiga a escriure unes petites paraules. Però petites pot ser una definició erronea, el que jo vull transmetre són grans dubtes o sentiments que explorin vells racons del nostre coneixement.
Com a tot començament, podem explorar temes imaginaris, reals.etc, però que millor que mesclar el que és imaginari i real. I aqui trobam el primer dubte existèncial: que podem decidir que és real del que és imaginari. Si en teoria hi ha un món en el qual només la nostre anima pot arribar, aquest món anomenat " el món de les idees", una idea de les idees un poc equivoca ja que si el món vertader és aquest món intengible pot ser real. Filosofia=un tio que esteia tancat dins ca seva i va flipar ben molt.
Que millor, avui tenc un petit problema emocional, el problema és que no se el que me passa, em falta una part de la meva vida que necessit, falta aquest camí ple de pedres que m'agrada recorrer, puc dir que cada dia és superat pel següent, cada estiu és superat pel següent així fins arribar al dia d'avui. No tenc tema per continuar així que l'imaginació prendra el control de l'escritura i tot el que quedi escrit aqui serà producte de la meva imaginació.
L'estància prohibida, d'aquella fugitiva parella on els sentiments eren corruptes, però així hi tot, com els polítics continuaven amb la seva corrupció. La vida està per viure i no per contemplar les estrelles, encara que jo alguns cops m'atur a mirar-les...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada