Sota la mirada de les estrelles

 Quin dia més especial avui, aquesta boira que ens envolta i ens rodetja tenebrosament per fer-nos por, però que millor que corre cap envant, sense veure res però sempre cap envant.
Per que la gent no s'anadona que jo estic intentant crear un vincle molt més fort, perq s'interposent. Sort que hi ha gent que s'anadona i m'intenta ajudar, a la qual estic molt content i feliç de tenir-los.
Ara és l'hora de volar; avui mateix he vist un caragol amb les seves banyes, quan ha tocat una cosa estranya amb les banyes fluuup!! les ha amagades però quasi una estona després ha tornat a treure u a repres la seva veloç marxa cap a una fulla que tenia al costat, quan ha arribat a la fulla l'he collit i l'he posat en una altre planta monocotiledonia la qual odii i ha començat el seu berenar amb un entusiasme esfereïdor, després els primers rajos de sol l'han espantat i s'ha amagat. Perq no volar més amunt, per exemple un estel que passa per el costat de la terra és transformas en una tovallola a quadros que intentes viure en la terra amb aquesta raça estupida, però que ell un objecte tant quotidià que viu la seva vida.