Realment qui pot dir que sap tot, ningu sap res de res i ens hem de adonar que no podem sabre res, com pots saber el que ha passat a casa teva quan tu no hi eres. Però hi ha un problema, hem estat observats tot el temps per aquesta materia fosca amb petits punts de llum; mentre que no es possi a dir tot el que ha vist, jo me l'estimare per tot el que gracis a ell a ocurrit, a més la lluna la seva còmplice m'ha ajudat a poder veure les més preciades coses per mi. Amb l'herba humida i aquell xiuxiueig d'electricitat, al costat de l'estany vaig aconseguir una satisfacció molt elevada, (com si en Leo li donassis un bon ordenador), ja tenc un lloc molt preciat per jo
"EL PI", qui sabra el que va passar persones i les estrelles.
Ara m'agradaria escriure un troç de la meva obra "granota".
Haver intentat habitualment aquell sentiment enter normal tinguent immersions momentanees entre notes tàntriques en només tres recipients etilics, normalment onades latents tenim restretjant ornaments substituits.
Després de la torre d'electricitat superada l'espia intenta trobar la seva victima a la qual ha de intentar enganyar diguent-li que la fi del món no va ser culpa de l'esser humà, sino dels visitant al quals odia, però el problema és que no pot amagar els seus reals sentiments. Ell silenciós va escapar i va tornar allà on esperaven la seva informació. Internet una xarxa immensa la qual està plena de mentides i veritats falses i perq no dir que moltes coses dolentes poden estar pasant mentre tu estas parlant. Però l'estany encara es veu ple d'aigua, l'estany deixa caura gota a gota tota la seva aigua cap a un gran arbre, tenir estones sota testimonis impurs mentres, les arrels de l'arbre vull que creixin tant...
Realment poden dir que estic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada