La meva obra

Començ
 El sol em golpetja el rostre amb tanta força que no em deixa obrir els ulls, però no he de perdre de vista aquell estrany cos que veig en l'horitzo
 Tocant amb les puntes del dits les fines herbes típiques de la sabana, les meves orelles tremolen només de sentir les cigales o els petits insectes que viuen en el seu propi món tan feliços, però en aquest precís moment el meu cos em demanar correr, el cos estrany es va acostant cap a mi, la meva velocitat augmenta les meves orelles senten el vent cada pic amb més força però en aquell instant...
 L'objecte el sent aprop com la bocada d'aire que em pega a la galta cada vegada sembla que em toca però jo tambbé not com el meu cor augmenta els batecs per segon, i com el meu cos respon aquell estimul; les meves cames es veuen reforçades...
 PAUSA ESTAS
 eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
 
 puc continuar
 o no

 ok
 aquell calentor que sent al meu darrera és una sensació molt irritant, com podia ser que aquell estrany objecte haver aparegut de cop i volta, si jo tenc aquestes terres des de la darrera època de plujes...
 Veig com l'objecte és va allunyant em deixa un temps per descansar, però amb el meus ulls puc veure com una branca molt estranya collida per un ésser molt estrany, de cop es sent un tró i d'aquella branca treu foc, jo espantat em poso a correr cap a l'únic abre que veig...
 Però com aquell ésser de color verd, molt quadrat amb un "rugido" tenebros que treu una alenada negre que em fa por
 em sembla que em reclama el meu territori, que he fet jo, si només fa 5 estius que tenc aquest terreny, el meu pel, el meu ulls, les meves dents, que pot atreure de mi a aquell espècimen...
 Potser sigui perq el meu cosí que fa 2 estius que no veig hagi tengut alguns problemes amb aquest estranys, ell és molt temerari però ell ho pot ser amb la seva grandaria...
 em sembla que l'únic que puc fer ara és intentar escapar cap la l'altra horitzó, em sembla que ara haure de superar el record de velocitat que he aconseguit, el monstre em segueix, m'acosto al riu, els cocodrils em vigilen intentaré passar per el meu arbre pont, passant per l'estret arbre el cocodrils m'esperen amb la boca oberta, al final aconsegueixo passar a l'altra banda...

 aquell estrany ésser ja no em segueix però m'ha expulsat del meu territori, però em sentó feliç feia estona que no corroborava el meu nom, ara em sento amb la força de cridar al meu nom en veu alta...
 Torno a ser el guepard que era abans, el meu cosó lleó ja no és pot queixar del meu comportament.
 PUNT I FINAL
 T'HA AGRADAT
 hola
 no me segueixes oo
 ara no i ets