Les tenebres del poble, que es troba damunt el turó està desapareguen, aquella boira l'havia submergit en un món obscur i ple de monstres, aquella situació havia duit en un estat de retro-alimenació negativa, però qui podria imaginar que en aquells moments tants tristos, només podríem pensar en els tans bons moment que em passat tots junts, però en aquest nou món creat per nosaltres mateixos, no es pot descuidar ningú perquè de cop i volta per la esquena apareix un petit ca, però a la vegada és molt gran. Com potser que aquest món de tenebres ens hagi conquerit d'aquesta manera sense que quedi cap llum per poder veure els rostres dels meus estimats amics. Però el nostre món creat de fantasia i somnis que volem que es compleixin ningú ens podrà llevar aquesta esperança que hem creat tots junts, i pensar en aquesta petita possibilitat que algun dia ens separem ens torna a dur en aquell món de tenebres. Però per sort ja no hi ha aquest problema en el poble, com és va solucionar, doncs només varem pensar amb una frase duradora "Deixam aquest món hostil i tornam al nostre món idíl·lic".
Aquest dia no esteia gens inspirat però ses tonteries que me passen per és cap m'agradaria recordar-les.
Una cosa que és del món real, és la de que ara puc entendre les paraules que no és senten, perquè m'han ensenyat a escoltar les paraules que no es senten, com per ara totes les paraules que no escric però totes les que vull dir que algú ja sabrà quines són. Però el més important que vull dir és que val la pena escoltar, i pensar que nosaltres no som els únics que ens trobarem aquest món t'han idíl·lic que es pot crear. I que hi ha alguns verbs que s'haurien d'utilitzar més com per exemple el de estimar, i altres que ara no val la pena esmentar, per ultim dir que a vegades hem de forçar els ulls per poder veure el que no es pot veure,( com en leo). Jo no se res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada