Encara que el sol és trobi tapat per els nuvols, sempre hi ha aquell feix de llum qeu atrevessa l'immensa quantitat de materia tant junta que per separat és invisible, la pluja pot ser conseqüència de males jugades que ens han fet passar mal moments i que han acabat encara més malament, però avegades aquest moments que costen d'oblidar que són com pedres en cor de la gent però que sempre perduren ja sigui com a anecdotes o males experiències, però sempre hi ha aquella petita veu que resona als quatre vens però que tu ets l'únic que sents, igual passa amb algunes veus que ningú sent però que realment s'amaguen entre la terra i el cel, que com que no les sent pareix que no han de dir res però són les que amaguen més coses irresistibles i que molta gent voldria que l'altra la conegues sense haver de dir-l'hi res, però avegades no ens adonam i aquestes paraules són el feix de llum que al final poden arribar treure tots els nuvols que es troben davant és sol, només ens hem de aturar, i em de pensar en el que passa, en el que no sentim, en el que hauriem de sentir, perquè avegades em de recordar moment que pareixien inofensius però que en el fons amaguen coses molt important, molta gent diu que avegades no fa falta dir-les però també hi ha gent que diu que va be fer recordar aquelles paraules tan senzilles que amaguen aquell sentiment que ho crema tot, que pot arribar a fondre a dues persones, el que m'agrada d'aquestes poques paraules és que l'és pots trobar per llocs inesperats; en una pedra, en un arbre, i en molt de llocs que vosaltres ja sabeu...
Algunes persones estimades per jo, em diuen que l'utilització massiva de alguns productes poden dur a que aquell producte s'acabi, però qui diu que a jo sa m'acabarà, igual passa amb que jo em mori ningú sap si jo em moriré perq els altres humans hagin mort no vol dir que jo hagi de morir ningú ho pot assegurar...
Avegades les paraules que jo escric no volen dir res, però altres vegades les paraules volen significar el que elles volen sense que jo les ordeni amb un ordre, be que com sempre al final jo tot sol me faig un cacao mental que no puc entendre, el primer paràgraf vol significar alguna cosa no importa que li trobeu sentit...
Algunes vegades sa de utilitzar eines per poder guardar tot el material que em passa per el cap per això tenc internet o el blog...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada