Potser aquesta boira sigui creada per la meva imaginació però em sembla que és tangible, ay és una cortina, ara m'havia perdut entre ses llargues cortines de casa meva, oy com m'agrada començar a girar per allà enmig fent és pur.
Aquest silenci d'avui ha estat estrany però a la vegada emocionant qui diria que això començaria AIXÍ, però estic moooolt :) content de que vagi així, bé qui diu content diu "en leo fent és pingüí", com deia m'agrada passar el temps mirant aquell precios ocell que m'ajuda a volar a mi. I qui diria a un "susto" duria tantes conseqüències, sort que va quedar amb un "susto". El amagat ha estat descubert així que ja no és amagat. Les persones dolentes i que no saben res són les millors del món, perque ho saben tot...
L'obra granota:
La vida de la tovallola continua avançant per aquest paisatge de humans, comença la aventura. Dia 758, avui la senyora m'ha netejat amb suavitzant extra suau, i qui em diria que tornaria a veure la gorra de color negre amb les orelleres, quins dies aquells que els dos parlàvem de la tela nova negra que marcava les "curves", per que quan varem veure aquella prenda nova tan fineta i estreta. El ioga ja ha començat, com m'agrada les voltes i l'aigua per totes bandes, després el sol que me eixuga m'encanta.
Ara torn estar amb les de cada dia que no deixen de xerrar de la gorra i jo (la tovallola), però tranquil xerro amb el sabó fet a Xina que allibera un aroma encisador. Però els dies passen per el meu cap sense saber ja si el que és real és això o el que hi ha defora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada