Titol inexistent

Sense pensar; El mar pla petit navega un vaixell amb 3 tripulants que és barallen entre ells per aconseguir el pilotatge de la nau que té el mecanisme de autodestrucció en retrocés, volen enlairar-se per recollir les ensaïmades que han demanat al forn de la cantonada i una panada per el ca, després de que n'U agafà el pilotatge de la nau va posar el pilot automàtic cap a la cantonada del forn, ella amb totes les ganes del món va agafar la ensaïmada i la panada i va fer un SINPA(sin pagar), ella manejava la nau a tota velocitat i arriba al llac de llagrimes on aturar el motors i recollir les veles i és posaren a menjar el que havien robat.
-U: Oh! Que és de bó això acabat de robar.
-Jo: AY! Granoteta trobes que és bó llevar les coses els altres¿?
-U: Ells em roben amb els preus que tenen jo no puc agafar-lis el que m'han...(de cop entra la diabòlica X)
-X: Que feis aqui petites rates de camp!! Venga abaixeu les veles i anem a destruir alguna casa... (continua la xerremeca)
-Jo: Però que t'empetolles?¿
-U: No és pot anar pel món destruint-ho tot!!
-X: Avui mateix uns joves malcriats han fet un SINPA  a la meva tia del forn! Vull trobar aquest nois i matar-los!!!
-Jo: X allà abaix del vaixell són aquells!!
Na X amb velocitat va perseguir-los i quan va baixar del vaixell vaig encendra els motors i varem escapar d'aquella germana tocada del bolet, després d'això ens varem refugiar a una petita illa tropical amb alguns amics, el món havia canviat era el començament d'una nova era...
PD: Tot això ha sortit sense pensar, potser tengui un significa ooo nooo, però no el té, nose que ha sortit no ho vull tornar a llegir esper, que això no sigui un mal de cap.

El colom del futur buit.

Doncs com podeu imaginar un bon conte sempre surt quan jo i és meu brother ens posam d'acord, encara que només ho escrigui jo, però ell em dóna la força per fer-ho bé...

Les guerres han acabat, cercadors d'antiguitats estan buscant petroli, les nova atracció turística de Mallorca són les piràmides i el nou presiden de Estats Units és Obama Junior Junior Junior Junior podem dir que la dinastia Obama continua després de tants d'anys la seva política de immigració(tota la gent que no treballa a forà del país, així saps que anava de bé), també trobam la espectecular recuperació del Senyor Walt Disney varen trobar la cura a la seva malaltia, així podem continuar fins arribar al tema dels cotxes en el futur el cotxes no volen van per enterra mai més ben dit van per davall la terra esclar en cotxes electrics esl quals la velocitat màxima era 50Km/h però això ja esteia superat...

La història s'ha tornat una merda, els llibres ja no tenen èxit, la televisió és el centre de tot fins i tot "telecinco" ha trobat la solució per seguir en antena varen trobar la beguda de l'antienvalliment per la senyora de 415 anys "Belen Esteban" però aquet tema el podem deixar.

El que volia contar era la aventura de la Marta la qual amb el seu fort caràcter va deixar els estudis i és va independitzar amb 17 anys ella era una liberal però ens trobavem en una societat totalment degradada i controlada per el treball, la gents quan entraba a la feina quedava asseguda davant l'ordinador i cada hora unes senyoretes(perquè són més delicades) passaven per els seient dels treballadors i els hi posaven gotes perquè les retines dels ulls sa assecaven, així arribam a una societat de gordos però només la part de treballadors, després hi ha la part dels esportistes que només viuen per divertir a la població i per deixar en ridícul als altres. La feina de la Marta era difícil ella treballa per les nits en el carrer una feina amb molts d'anys d'antiguitat un treball molt criticat per la societat però que és agrait per una altra part de la societat; doncs ella treballa de repartidora de pizzes i era la única, però això no te importància el que importa és que ella tenia 11 fills i tenia 12 marits però ningun dells ho sabia, era una superdona(que haurà quedat...) però a l'inrevés ella no va sofrir cap part ja que amb la Llei de la Igualtat els homes podien quedar embaraçats gracies a una hormona, aixó segurament no tenia importància en el matí de la Marta que vivia sola(estranyament) quan aixecà el braç per agafar el pot de cola-cao que quan l'obri el troba buit... Nooooo....

 El meu numero 111 03 093 022 està marcat en una "nalga" del cul com totes les persones la crisi és mundial segueix afectat però ara en la part del menjar, animals per explotar ja no en queda ningu les vaques s'han extingit i ara és produeixen en cadena els gossos una espècie que ha perdut el sobrenom del "millor amic de l'home" ara el lema és "el millor aliment per l'home", i ara el més inesperat amic de l'home és el colom l'abans anomenada "la rata de l'aire" ara el seu gran nom és "el missatge colomtric" perquè és controlat via internet, això és un dia normal de la Marta i un dia anormal per nosaltres. Ella després de berenar fa visites als seu fills lo qual li implica 12 hores de treball (cal dir que la gent ja no dorm per no perdre's res de la vida gracies a una enzima que catalitza les permeases i converteix els enllaços o-glucídic dels alfa-aminoàcids en adrenalina; per aquest simple recorregut químic la gent no dorm), si la gent no dorm te més temps per viure així que és perden tot el món dels somnis, la Marta era una revolucionària que volia fer retornar el dormir a la gent per això havia trobat una substància que podia fer recuperar el coixí, la substància era l'anomenada "cocaïna" no no era així "coca de verdures" no la substància era l'anomenda "coca-cola" que és va deixar de fabricar al 2012 perquè varen trobar que és feia amb orina de rata, però aquella era la solució.

50 anys més tard tothom va recuperar el dormir...

La caiguda fol.liar

L'estiu acabava, el sol s'amagava, els núvols esperaven, l'aigua refredava, el món s'acabà...

Dins l'aigua, divertir-me era el meu principal fi, les noies prenien el sol per daurar la seva pell o per agafar càncer de pell. però la noia esteia davant els meus ulls, la meva veïna i l'única que duia camiseta(amb una creu de color vermell) el sol en deixava cec o era la seva brillantor, però vaig quedar parat davant ella el meu cos es paralitzà, en aquell moment només veia les palmeres a través de l'aigua les meves petites bombolles d'aire s'escapaven cap amunt, el meu cos no responia de sobte L'Àngel s'apropà i quan volia mantenir els ulls oberts no vaig poder, els ulls veren la foscor absoluta, una sensació càlida i a la vegada forçada em premia el pit, els ulls me la jugaven una altra vegada una forta llum m'estirava, el meu final veia pròxim amb els cabells mullats... PUAG!!!! aigua per damunt el pit, els llavis de la noia allunyant-se dels meus, la meva vista concentrada amb els llavis després amb la barbeta, el nas, els ulls; havia trobat la perfecció, m'aixecà d'un bot, vaig abraçar la noia tant fort i després vaig donar-li un petó a la galta, quan vaig collir força, vaig córrer cap a la meva casa obrí la porta i vaig dir: "Amor, ja he arribat... vaig a l'estudi", la peça de marbre me esperava... la meva mà anava sola, en una hora vaig tenir enllestida la escultura.

No de camió (Dos en un)

La situació era complicada em trobava a un pas, l'home parlant sobre el tema em controlava amb la vista, aquella fúria que brolla dels seus ulls era una tensió molt concentrada (com una Avecrem), la tafaneria del professor va augmentar, ell ja sabia que jo plantejava alguna cosa, les nostres mirades es creuaven la lluita imaginària, i una granota va botar tant que va volar...


Petit conté i ara un altre...

Intenció de densitat.

Com una joguina dels xinos aquesta intenció pot ser totalment exitosa o potser una simple joguina que és llançada a la brossa. Si és un èxit pots passar-ho molt bé, a més de gaudir de aconseguir-ho, on les baralles són poca cosa i on un petó ho arregla tot, però si aquest petó no es duu a terme pot ocasionar una gran caiguda però no val la pena pensar-ho ja que és perillós. A la sortida de la boca del metro espera el sol, i esperem que la nit s'endugui els nostres sentiments i pensaments i que tornin al matí. L'habitació on les somnis és fan realitat.

Els moments on només som un...

L'estranya pau que s'imposa en el camp.

La recerca de l'or que es troba en el dons de la cova, una troballa molt extranya on qualsevol petita peça dorada dóna esperances falses o verdaderes.
Ferit he quedat de cavar tant, demanar pa per or, AY!! Jonhy, sort que tenim el tequila, sino quina vida més pobra la del miner que busca un material molt agraciat, i l'únic del que podem fiar-nos són de les nostres vaques i els porcs greixossos que puden, potser  no basta però és la realitat. Amb el tequila he de juga per poder oblidar l'únic que puc fer. Té raó el camió que no es para si hi ha un gos davant ell. I en "Sacarines" no li falta raó igual que la petita muller; no tenen tot el necessari per poder entendre el meu mariner, que pensau que no ho intent però jo no soc un bunquer de ferro pur que no deixa passar res. Doncs que pensau vosaltres que podeu sentir el que senten els altres. Dues coses poden ser iguals i no ser iguals; dues experiències poden ser iguals i no ser parescudes però no són la mateixa. Per això ningú pot entendre realment als altres només podem comparar experiències. És complicat tot, en un món de flors, és dolorós tancar els ulls i veure aquell moment que no vols veure. Mai hi ha un intercanvi directe entre sang i cèl.lules. On hi ha el vessament directe de limfa. Podem interpretar-ho de moltes maneres.
Que puguin alterar els paràmetres físics i químics del nostre cos crea aquella hora punta de tota gota de dolor, el que pugui ser nociu per el cos serà rebutjat (això es creu, perq els records que fereixesón aquells que perduren) toma bategada, l'equilibri és perd, un dia bonic és pinta de gris per una gran òsmosi.
El món és gran i el mar més per això "mare, vull ser mariner".
Convertir-se en una estrella. Com una batalla de punts.

La destrucció de l'ananàs amb "e".

Potser el llimoner hagi tret algunes fruites que no sigin llimones, però igual d'amargues que les llimones, no són dolces, un gust que et perdura i que t'amarga la teva vida, un mur infranquejable m'agradaria que hi hagues hagut davant la pau que es respiraba en els banys, el que va succeir és un record dolorós que por enamorar a altres però jo no vaig ser un dels que va quedar amb els ulls oberts en el meu cas va ser a l'inreves.
Els malsdecaps erronis, situació on millor era callar on cada paraula podia ferir qualsevol ocell i fer caure ja fos un edifici o un pensament que l'únic que creava era un niu de renou on només podia sentir les paraules que surten del pensament d'un menda que no vol recordar però que apareixen i l'únic que pots fer és remamora aquelles situacios que si et podies considerar feliç, on et trobes nose, ets l'únic que t'aixeques que tothom ja no pot amb ell, qui és el valent que s'aixeca a cercar els altres (només quedava un subjecte), doncs el valent que s'aixeca no és més que ja l'anomenat menda que s'aixeca del ring es fica dins el niu de gent que és de tot meny gent, mala sort els subjectes es trobaven alfons on arribarem i take off girarem i tornarem a fore pot ser la cervessa d'aquell home va quedar buida per culpa meva per la seva sort no podia ser més dolenta que la meva, de cop mentre volia morir o volia deixar el món va sorgir del niu, i fogirem rapidament d'aquella font, arribarem i se dormiren...
Potser sigui un problema però no vull tornar a dormir nooo nooo cada pic que els meus ulls es tanquen es veu aquella imatge que em va fer tornar boig i ple d'ira però jo no puc fer res, el món és dolent amb cada persona.
La fruita poc agraciada és copejada constantment. El significat que puguin tenir aquestes paraules no és el que volen tenir només has de saber que volen dir o d'on venen:
-Hi ha coses que em fan por, no vaig triar néixer com soc ni néixer humà, nose que m'espera però h ade ser millor, m'agradaria tornar enrera, però mai ho he desitjat, que boig el món aquesta nit, amb tu jo em vaig fer gran, vull deixar d'imaginar els somnis que se que no arribaran. "i les nits, els dies".
Em plau saber-te vora meu, quieta, i llegir-te en els llavis el desig, i veure’t tremolosa, insatisfeta, si malmet el silenci algun trepig. Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, s’ha arrecerat al teu posat incert i ets picant com la fruita poc madura quan jugues amb els ulls a no ser pura, amb els ulls tan intensament oberts.

Potser les realitats independents que afecten les nostres vides sien només un munt de colors de bon olor de fils tenyits que ens fan sentir millor però qeu al final l'únic que et porta és ràbia, odi, impotència i ganes d'oblidar.
Però veure vestit de "xaxa" a n'es meu brother a canviat la meva vida....

La batalla del gir.

El cel on recuperes aquella felicitat on veus un angel on abans no el veies, una preciosa i majestuosa bellesa que et deixa parat que no saps el que has de fer quan les mirades es creuen, estic molt feliç me allunyat del far on em trobava, potser un simple dia d'anar disfressat però la gran disfressa m'espera el dissabte, esper aconseguir el fi on vull arribar, d'acord que és de ser un miserable però no només és per això també és per ella na Verda(la meva trotuga que el seu nom era Verda).
Em sento gran amb ganes de fer-ho, i una altra vegada, (no és el que pensau), si en aquell estat tan feliç que no tothom sent però si molta gent, si ja superat la paret he aconseguit tornar al món aquell tan bonic, aquell on una riall apot fer-te feliç durant tot un dia o més. Em sento com un raig d'esperança en una persona, em sento amb forces de cridar als vents però depen de la persona costa dir t'estim. si d'aqui.

No puc amagar el que sentu quan em mires tant de prop ara ja nose el que em passa el cos m'està tremolant, el cor fa pampalluges i no deixa de ballar.

A força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no cambien tu ja no ets qui eres abans.... Sento que el cor no para de bategar, i diu que...

La nit blanca o negre...

Després del gran dilema si anar-hi o no, me decidit; doncs si demà aniré a l'institut amb traje i corbata(realment no ha estat un dilema en el primer moment que m'ho digueren vaig acceptar), després del combat entre dos mons molt diferents la obscuritat i la llum, me decidit per la camia blanca una camia que ha passat llargues nits amb jo, també podem trobar el problema de l'americana, arreglat una gran americana que tenc allà dins s'armari i amb molta cura i molta por he descubert en un racó al costat de la granota de quan era petit que encara guard, com deia una boira esteia en el voltant de.... les corbates noooooooooooooo! N'hi ha tres una blava, una negre i una rara rara rara, primer he collit la blava encara havia de fer el nu gran problema, doncs m'aventura a la gran missió de fer un nu per una corbata(per ofegar-me i per després de 15 min. de dur-la treure'm la corbata) però així i tot havia de fer un nu senzill, després d'intentar recordar com es feia el puta nu ho he intentat i plam no em sortia una cosa tan facil...
Després de lluitar contra la corbata me aturat i he tornat on hi havia les corbates doncs si la rara rara rara tenia el nu fet, ja està solucionat aquella era elegida com a la que penjaria del meu coll, ja no era la rara rara rara era la especial.
Triat tot i colocat per demà al mati, m'aventuraré a la aventura de la aventura de somiar i esper poder dormir bé i que demà arribi a la mateixa hora que ahir i que avui continui amb un demà...
Preparat per anar vestit per primera vegada a l'escola...
Aventurar-se a la aventura.

La història de tres noms que eren animals...

Això era una petita però emocionant conversa de la qual va sorgir una idea que es va convertir amb una gran amistat i que va crear fruits nous, dolços i esperem que n'hi hagi molts...

Ens submergim a les profunditats de la nostra imaginació i cercam un troç on el pensar no molesti i poder alliber-nos del món.Situació: Ens trobam en una platja nudista, un dia d'estiu al sol crema, hi ha els giris amb els trastos per defora i les senyores amb triple capa de pell penjant, aixec la vista i veig un remoli de gent, corrent cap allà de cop pens "perq estic corrent jo ara mateix" i vaig tornar a pensar "ostres deu ser perq soc metge" tornar a reprendre la meva carrera cap aquell remoli cridant "soc metge, soc metge!!!" i un tio me mira amb cara de "i tu que haces aquí!!" i me diu: " i yo soy carpintero", arriba al cos que és trobava enmig del tornado de gent era un home "adentrado en edad" d'uns 83 anys i com era obvi no duia cap tipus de roba que tapes aquell sinistre i arruat aparell reproductiu...

Després d'un temps em vaig portar l'home amb un tovallola a l'hospital, allà i no se el motiu vaig quedar-me amb ell i em va contar una petita història de quan ell era jove (és a dir a la prehistòria), em digué:

-Quan tu encara ni eres pensat jo vivia a la platja nudista davall una sombrilla amb els meus amics, i parlaven sobre un cop a un banc. Teníem un conjunt molt bo en Biel, en Lluís i la gran Rita. Després de destruir el banc varem seguir el duel,"Qui era el millor", cada un ja tenia el seu sobrenom: En Biel l'os polar tenia més pel que la aixella de una vella, i sempre s'havia de posar "gomina" per tot el cos per parèixer tenir menys pel, en Lluís era una "marrano" era un porc (de la P fins a la C) ja que el seu sobrenom "Lluí el dofí" no era només perq sempre estava mullat sino perq la seva gran habilitat(que ens demostrava cada vegada) era pixar de jagut (si i ell quedava ple). Sort que teniem na Rita que ajudava a pentinar en Biel i donava sequedor a n'en Lluís, però ella realment era la que tenia la millor habilitat de totes podia caminar per el carrer que tot els homes es giraven fins i tot els dones que, ho podíem aconseguir tot amb ella, fins que un dia a la platja varem fer una aposta aquella "qui era millor"-L'home que ja era vellet repetia les coses- a la platja, na Rita va venir perq ens esteiem barallant així que ella va decidir la prova: Caminar per la platja nudista i guanyaria el que fos més mirat per la gent...

Tots ja sabíem que si na Rita participava esteriem perduts, així que varem començar; Jo i en Lluís varem passar com si res en Biel va ser tot un fenomen de mases( tot el seu pel, allò era frondós), ell era el clar guanyador però noo al final na Rita va dir: "Jo tenc ganes de jugar en l'aposta, que són 10€", va caminar despullada per davant tot aquella gent que quedava amb la boca oberta i amb ganes de "frungir", la nostra actuació va ser penosa comparada amb la seva... Però rarament ella és va girar cap el costat i va veure un italià damunt la tovallola amb el seu material al descubert, en aquell moment na Rita va obrir la boca i es va acostar aquell subjecte (primer va recollir tot els doblers de la aposta), segurament na Rita fer el "Bunga-Bunga", nosaltres no la varem tornar a veure i cada un de nosaltres ens varem separar.

En Biel va anar a fer feina a una perruqueria com a mascota amb esperances de trobar-se amb na Rita, en Lluís va passar a treballar de cambrer al bar "Can Riuet", i jo vaig seguir a la platja nudista venent cocos...

Va ser molt dur viure sense ella però varem poder sobreviure.

-I tu jove quan m'has recollit de la platja esteia amb els meus dos amic fent una aposta "Qui era el millor" i em semble que aquesta vegada he estat jo el guanyador...

Que prefieres el basket o el baloncesto?

jajaja