"Atun" galleta

Em de aprendre a sobreviure aquest món està ple de pendres que em de intentar remuntar o que avegades ens fan caure però com un caragol, em de avançar com fa el caragol cap adalt o cap avall, no importa la direcció però sempre avançaant, per l'edat no te limits, igual passa amb l'amor no diuen que l'amor no te edat(una xorrada(vos podeu imagina ren leo amb una velleta)), però com la gent que fa els anys al final d'any que realment és un altre món ja que uns dies separa a una generació d'una altra, com jo i una amiga meva que ens separen 19 dies, per`jo soc del 93 i ella del 94 així de facil, potser una putada o no, per a mi no perque així soc més gran que aquella amiga, bien que se foti soc més gran que ella... no mee fa ganes escriure

Perdrer-se al mercat

Encara que el sol és trobi tapat per els nuvols, sempre hi ha aquell feix de llum qeu atrevessa l'immensa quantitat de materia tant junta que per separat és invisible, la pluja pot ser conseqüència de males jugades que ens han fet passar mal moments i que han acabat encara més malament, però avegades aquest moments que costen d'oblidar que són com pedres en cor de la gent però que sempre perduren ja sigui com a anecdotes o males experiències, però sempre hi ha aquella petita veu que resona als quatre vens però que tu ets l'únic que sents, igual passa amb algunes veus que ningú sent però que realment s'amaguen entre la terra i el cel, que com que no les sent pareix que no han de dir res però són les que amaguen més coses irresistibles i que molta gent voldria que l'altra la conegues sense haver de dir-l'hi res, però avegades no ens adonam i aquestes paraules són el feix de llum que al final poden arribar treure tots els nuvols que es troben davant és sol, només ens hem de aturar, i em de pensar en el que passa, en el que no sentim, en el que hauriem de sentir, perquè avegades em de recordar moment que pareixien inofensius però que en el fons amaguen coses molt important, molta gent diu que avegades no fa falta dir-les però també hi ha gent que diu que va be fer recordar aquelles paraules tan senzilles que amaguen aquell sentiment que ho crema tot, que pot arribar a fondre a dues persones, el que m'agrada d'aquestes poques paraules és que l'és pots trobar per llocs inesperats; en una pedra, en un arbre, i en molt de llocs que vosaltres ja sabeu...

Algunes persones estimades per jo, em diuen que l'utilització massiva de alguns productes poden dur a que aquell producte s'acabi, però qui diu que a jo sa m'acabarà, igual passa amb que jo em mori ningú sap si jo em moriré perq els altres humans hagin mort no vol dir que jo hagi de morir ningú ho pot assegurar...

Avegades les paraules que jo escric no volen dir res, però altres vegades les paraules volen significar el que elles volen sense que jo les ordeni amb un ordre, be que com sempre al final jo tot sol me faig un cacao mental que no puc entendre, el primer paràgraf vol significar alguna cosa no importa que li trobeu sentit...
Algunes vegades sa de utilitzar eines per poder guardar tot el material que em passa per el cap per això tenc internet o el blog...

Expedició amb granera

Avui després de ahir guanyar dobers, he començat un dia una altra vegada dins el llit que ja me comença a avorrir-me sempre despertar-me a n'es mateix llit, avui provaré de dormir enterra ooo a una altra banda...
El dia a començat com sempre pensant amb alguna cosa o amb algú segurament lo darrer però nose, quant és meu germa me despertava lo primer que li he dit ha estat "Pere fiquen tres" i he rigut perque ha estat és somni que m'ha fet liar, jajajaaja perque avui he somiat que és meu germa jugava a futbol, i quan me despertat i li he dit això sense voler me començat a riure mooolt i ja me despertat tot d'una encara reia però ha estat bé...
Després he anat a n'es soterrani en el costat de la meva bateria a grenar tot lo dematí, ho he deixat tot ben net, quasi brillava (jejeje), ha estat un dia de feines i lo estrany a estat que me posat a cantar en veu alta(perquè jo hagi de cantar en veu alta he de estar molt content(ja se perquè és, volia menjar atun)), després de grenar sabeu que he fet pues grenar més fins que els meus fingers ja no podien...
El que ha estat impressionant avui ha estat que he descubert una habitació nova de casa meva que jo no sabia que existigués, doncs me equipat amb tot una pila, bombona de oxigen, una botella d'aigua, casc i cordes de alpinisme, sempre havia tengut les ganes de explorar el forat amb una tapa que hi havia en el bany, doncs després de preparar-me he collit la escala i he pujat he obert la tapa del sostre hi he mirat com a les pelicules com quan algú sortia del clavegueram he mirat per els costat hi he dit "ok a la avantura" a una cosa també he collit un "lanzallamas" per cremar les terenyines que hi havia era l'àtic de casa meva però no si pot estar perquè jo me hagut de moure a quatre potes però l'expedició ha estat molt bona, he descubert una altre cosa de casa meva...

Leo i brother està va por vosotros:
SA VIDA AVEGADES VA MALAMENT, I PER ALGUNS QUE LA SEVA VIDA LES HI VA BE JA ESTAU VOSALTRES PER FOTRE  :) JEJEJE

Records amb bingo

Després de dies de menjar molt arriba un dia que pareix que és temps va més a poc a poc, com si és temps s'hagues aturat ja que quan estas assegut amb la pnxa plena els teus moviments van tant lents que pareix que elñ temps no passi, però per una espia va arribar a les meves orelles que feien "bingo" i la digestió se va accelarà el meu cos es movia cada vegada més rapid, les ganes de anar a jugar a bingo creixien però com ja sabeu el que és important és participà, jajajajajaaj pues jo anava a guanyar com cada any jejeejej...
Però el que pasava és que encara quedava molt de temps perquè el bingo començes, jo avorrit vaig començar a traslladar la meva bateria cap al soterrani la seva nova casa, allà ella i jo varem tenir un duel de mirades i gran batalla, ens tocavem mutuament qui tenia més força pim pam pim pam, fins que en el final la vaig aconseguir dominar-la i la vaig poder tocar (una cosa important estic xerrant de sa bateria), vaig estar tocant, netejant, i tot lo que toca fer a una cosa preciada per tu, be també li pots donar besades però jo a sa meva bareria només la toc no tenir relacions entre companys de feina...
Després de emprenyar els veinats amb la bateria tot lo de capvespre varen arribar les 7.30 i vaig berenar, i jo i és meu germanot varem emprendre la aventura cap l'anell pitjor de l'infern l'avarícia, ens varem d'enfrontar amb grans cans que trobarem per el carrer, ombres que ens seguien de ben aprop(ay que eren les nostres), i més aventures que ja contarem...
Quan arribam a les taules del bar, ens separam entre perdedors i guanyadors tots el que volien guanyar al meu costat i els que volien perdre al costat del meu germa jejej, en una linia de cop jo marc en el carto els 4 numeros que ha dit i una estona més tard jo "ALTO" dobers cap a mi, després un bingo bien bien, i després un bon sopar més booooooooooooooo.

I m'agradaria escriure una cosa (leo i brother no va per voltros):
"JO ESTIM SA MEVA VIDA PERQUÈ SA MEVA VIDA ETS TU"

Panxada amb rulos

OOOOhhhhhh!!!!! He menjat com un porquet, després de ahir menjar un bon xocolate fus amb ensaïmades, avui que haviem de montar un bon dinar me pensava que ses coses se haurien de començar prestet les deu posar taula i totes aquestes coses peeerò que ha passat... Pues ha sonat és teléfon a les 12.00 i jo he dit "joder, si que tenia son", després he pensat "saps que te dic, me ficaré dins sa dutxa mitja hora, així no haure de posar taula i tot és trastos...", surt tot fent és tonto a poc a poc i mumare me diu "venga que fas camaleon esperes un bitxo" i me tirat per en terra :D... OK He sortit de ca nostra i quan he arribat a casa de sa meva tia encara no hi havia res preparat i a que no sabeu a qui l'hi ha tocat fer-ho tot?¿ Pues a jo :( 
Assegut esperant és plat, redoble... quin plat famós serà?¿ DONCS SOPA DE NADAL o també dit magnolies, que quan tothom esteia assegut a sa taula sa sent un pur que diu Venga a menjar Mongoles!!! (aquest pur era jo) i de segon com bons mallorquins una bona porcella. Després de menjar ningú se volia aixecar de la taula amb la panxa plena i jo m'aixec i dic m'en vaig dew...

GIR INSÒLIT...

Ara mateix pensava amb un petit somni que m'agradaria contar:
Per introduir-vos en la situació imaginau un vespre en una casa americana(amb porxo i aquella porta de rejilla), doncs jo sortia d'un cotxe i no era jo sino que era en leo, m'en vaig donar conta perque tenia una cortina de pel per davant (jejeje), i jo que era en leo m'acost cap a la casa i toc el timbre ding-dong ding-dong ding-dong, i no venia ningú de cop me mir sa ma i tenc un movil i està telefonant me pos i i una veu molt forta diu " Ara baiiiiiix", ok jo vaig esperar davant sa porta i me vaig entretenir amb el renou que feia els taulons de fusta dels meus peus... I DE COP sent nyiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! sort sa porta s'obria, vaig començar a mirar per els peus i eren unes cames precioses de una bona dona, realment vaig dir uuuhhhhh, i de cop seguint mirant una cintura prima, duia una camisa llarga que li tapava tot, després arrib a sa cara i dic "ostiaaa" era jo amb rulos per és cap... JAJAAJAJA
Me despertat de cop i me posat a riure que bona colega, me posat a riure i he despertat és meu germa i me diu "de que putes rius no saps quina hora és!!", i jo me seguit xepant de riure...

Gori al final he acabat de trobar s'inspiració en un somni... jejejeje

Esperit nadalenc

En estas fiestan tan aseñaladas... jajaja sempre posa és mateix careto quin rei, però avui, nose només per xerrar amb qualsevol persona fa ganes de treure un somriure i donar una abraçada, és com en leo i na antònia maria quan toquen el piano fa ganes abraçar-los i rius inconcientment per un petit sentiment que es troba amagat que surt a la llibertat, per cert que tots dos toquen molt bé...
Sempre hi ha malentesos però m'agrada que n'hi hagi perq duen problemes i els problemes són "guays", som una mateixa entitad que compta com una...
També volia parlar de la paraula "amagar" que sempre surt, és una paraula tenebrosa i obscura que amaga moltes coses, i a més pots amagar moltes coses material o no.
En aquestes dates de "gordos" i menjar per tornar més "gordos", sempre me recorden al  gall dindi o "pavo" que és un animal mooolt homosexual o és que el fan, perque és pobre animal sempre li fiquen coses per el cul a més en quantitat i qualsevol cosa, ja sigui licos, verdures(com ara nose naps, "pepinos", col com puñs, etc...), me pareix qeu els ajudare a montar una revolució aquest pobres animals que els introdueixen qualsevol material... jejeje
Gori moltes gracis he trobat la inspiració a ses sabates de davall és llit.

Mirall de música

Un dia especial, només per haver vist és meu brother, per primera vegada he pogut sentir tocar el piano a "la persona" i en leo :D. Un concert poc preparat que ha estat tot un èxit els infiltrats han estat uns altres avui, que han disfrutat menjant la xocolata desfeta, no puc contar molt més perq he tengut un problem big,,, els sentiment ens enganyen però avegades els instints són els millors seguidors que pots tenir.

No m'agradaria mostrar sentiment que poden afectar a altra gent per això, el millor que pots fer és controlar molt bé les paraules que han de sortir per la teva boca...

La meva obra

Començ
 El sol em golpetja el rostre amb tanta força que no em deixa obrir els ulls, però no he de perdre de vista aquell estrany cos que veig en l'horitzo
 Tocant amb les puntes del dits les fines herbes típiques de la sabana, les meves orelles tremolen només de sentir les cigales o els petits insectes que viuen en el seu propi món tan feliços, però en aquest precís moment el meu cos em demanar correr, el cos estrany es va acostant cap a mi, la meva velocitat augmenta les meves orelles senten el vent cada pic amb més força però en aquell instant...
 L'objecte el sent aprop com la bocada d'aire que em pega a la galta cada vegada sembla que em toca però jo tambbé not com el meu cor augmenta els batecs per segon, i com el meu cos respon aquell estimul; les meves cames es veuen reforçades...
 PAUSA ESTAS
 eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
 
 puc continuar
 o no

 ok
 aquell calentor que sent al meu darrera és una sensació molt irritant, com podia ser que aquell estrany objecte haver aparegut de cop i volta, si jo tenc aquestes terres des de la darrera època de plujes...
 Veig com l'objecte és va allunyant em deixa un temps per descansar, però amb el meus ulls puc veure com una branca molt estranya collida per un ésser molt estrany, de cop es sent un tró i d'aquella branca treu foc, jo espantat em poso a correr cap a l'únic abre que veig...
 Però com aquell ésser de color verd, molt quadrat amb un "rugido" tenebros que treu una alenada negre que em fa por
 em sembla que em reclama el meu territori, que he fet jo, si només fa 5 estius que tenc aquest terreny, el meu pel, el meu ulls, les meves dents, que pot atreure de mi a aquell espècimen...
 Potser sigui perq el meu cosí que fa 2 estius que no veig hagi tengut alguns problemes amb aquest estranys, ell és molt temerari però ell ho pot ser amb la seva grandaria...
 em sembla que l'únic que puc fer ara és intentar escapar cap la l'altra horitzó, em sembla que ara haure de superar el record de velocitat que he aconseguit, el monstre em segueix, m'acosto al riu, els cocodrils em vigilen intentaré passar per el meu arbre pont, passant per l'estret arbre el cocodrils m'esperen amb la boca oberta, al final aconsegueixo passar a l'altra banda...

 aquell estrany ésser ja no em segueix però m'ha expulsat del meu territori, però em sentó feliç feia estona que no corroborava el meu nom, ara em sento amb la força de cridar al meu nom en veu alta...
 Torno a ser el guepard que era abans, el meu cosó lleó ja no és pot queixar del meu comportament.
 PUNT I FINAL
 T'HA AGRADAT
 hola
 no me segueixes oo
 ara no i ets

Exitós

Avui només puc parlar de "la persona", per això ho xerraré demà amb "la persona"...
Avui només puc donar soooooooooooooooooortttt a n'és meu brother, que és el millor del món.
I que haura superat la prova i entrarà...

Com en leo i na luci me fa  peresa escriure

Sort brother.... 

Felicitat amb notes

D'acord amb el plantejament que em fet avui demà ha de ser un dia impressionant, però el problema és el colador que faré allà tornar al cruel destí del carrer, pus pa, pus sopa, pus ous... Els forats de les meves sabates, deixen entrar aquesta aigua tan fresqueta  aaaahhh... és broma, és com si en leo cantes aaahhhh...

L'únic i interessant que puc contar és que la gent em diu que canvii però que no canvii, que soc bona persona i tot és rollo... Però jo me comportaré com me doni la gana, gum ¬¬, després hi ha les aventures de dos germans per l'amor que lluitaran contra dracs i bruixes per demostrar el que senten, i saber que aquest brother que no és el de veritat, pensar que els dos lluitarem per aconseguir la corona per les nostres pincesses (missatge ocult per és meu brother) jejeje. Esper sentir ben fort brother!!!! i una forta abraçada ens junt-hi, puuum.


Me pareix que demà haure de dormir en un banc però no passa res, i és increïble les notes han arribat a casa i no hi ha hagut crits i sermons i coses d'aquestes, i sabeu perq no n'hi ha hagut perq ho he fet super beeee


Els dos brothers esperen el dia de demà amb tensió però també amb molta alegria...

Tarda marró

Després de la espera, la gent com una allau ha vengut a conquerir la meva cuina, l'experiment ha estat tot un èxit el meu lleó sa menjat una rata i li sortia la coa per la boca, "ha sido el pueblo el que ha creado un mito", però com alguns jocs que no convé jugar davant algunes persones, després hi ha les ensenyances de alguns grans professors en alguns jocs de cartes però per mala sort la meva ganes per ensenyar en aquell moments no eren altes. Després de un gran temps de remoure l'olla la sopa marró feia molt bona olor, però la situació a l'exterior de la muralla de la cuina era tensa ja que les ganes de menjar del trol(pere gran) eren insaciables per sort el teníem controlat davant la "play", el final quan sa obert el pont el tassons s'han omplit la batalla per collir un troç de ensaïmada a començat però al final tot ha funcionat, ha estat tot molt bo, menys en leo que la trobat super bo. Després de la beguda que ens em pegat, ses cartes han estat el centre de la reunió i no em jugat a "streappoker" Gori... o sii, ningú sap, al menys jo no se. Un gran joc que ens ha atret molt ha estat el de jocker que és una passada que ens ha ajudat molt a riure amb vosaltres, d'acord que sempre falta algú però el primer pas per ser feliç és acceptar-ho amb un poc de dolor però sempre feliços.


El leo i jo em tengut un duel intens per evitar la derrota, però el final la sort m'ha tornat a ajudar a mi, bieeen...

Amem si dimarts la missió d'infiltració es dura a terme o no...

Ens anam d'aquest món hostil

Les tenebres del poble, que es troba damunt el turó està desapareguen, aquella boira l'havia submergit en un món obscur i ple de monstres, aquella situació havia duit en un estat de retro-alimenació negativa, però qui podria imaginar que en aquells moments tants tristos, només podríem pensar en els tans bons moment que em passat tots junts, però en aquest nou món creat per nosaltres mateixos, no es pot descuidar ningú perquè de cop i volta per la esquena apareix un petit ca, però a la vegada és molt gran. Com potser que aquest món de tenebres ens hagi conquerit d'aquesta manera sense que quedi cap llum per poder veure els rostres dels meus estimats amics. Però el nostre món creat de fantasia i somnis que volem que es compleixin ningú ens podrà llevar aquesta esperança que hem creat tots junts, i pensar en aquesta petita possibilitat que algun dia ens separem ens torna a dur en aquell món de tenebres. Però per sort ja no hi ha aquest problema en el poble, com és va solucionar, doncs només varem pensar amb una frase duradora "Deixam aquest món hostil i tornam al nostre món idíl·lic".



Aquest dia no esteia gens inspirat però ses tonteries que me passen per és cap m'agradaria recordar-les.


Una cosa que és del món real, és la de que ara puc entendre les paraules que no és senten, perquè m'han ensenyat  a escoltar les paraules que no es senten, com per ara totes les paraules que no escric però totes les que vull dir que algú ja sabrà quines són. Però el més important que vull dir és que val la pena escoltar, i pensar que nosaltres no som els únics que ens trobarem aquest món t'han idíl·lic que es pot crear. I que hi ha alguns verbs que s'haurien d'utilitzar més com per exemple el de estimar, i altres que ara no val la pena esmentar, per ultim dir que a vegades hem de forçar els ulls per poder veure el que no es pot veure,( com en leo). Jo no se res.

El ferrocarril amb salsa de tenebres

Després d'un dia de lectura total, em veig submergit en un món de lletres, "pero se nació para sufrir", avui es pot corroborar que soc un CABRON o un tio amb molt mala sort que té sort, bé, també se podria dir que soc mestra de l'escapisme, aquesta m'agradaria contar-la: "tocava Angles i els meus antics companys esteien a fora i jo realment no tenia ganes de fer Angles, i que se m'ocorre, inflant els meu pulmons dic:-Pilar. Can I go to the bathroom, please?" en aquell moment travessant tota la classe començ a pensar "Se deuen pensar que vaig a cagar!!!", quan soc fora i tanc la porta, TOMA CASTANYAAAAA!!! i me pos a xerrar amb els meus antics companys els quals estim molt, després d'això puc parlar sobre lo CABRON que soc i avui s'ha demostrat, quan esteia asegut devora "la persona" he fet el pur i la professora la renyada però jo he dit ha estat culpa meva però me sentit molt malament... :(    :(

El ferrocarril amb un vell molt sortit de tò i el crim perfecte que em du molt que pensar com poder dur a terme el meu pla amb "la persona" :) 

Parèntesi

Primer voldria dir que avui a estat una sopa, ja que ahir la missió numero 1 va fallar i després que aquest matí ha estat(com dir-ho) com una piscina de odii, o l'obtenció d'enemics.

Ara parlaré d'un somni molt normal :) no com és d'una persona que conec...

Comença és dia, el sol me pega a sa cara estic tombat en el terra i quan me aixec AAAAAAHHHH estic caiguen per un precipici sort que al final hi havia aigua, quan arrib a la platja me mir sa ma i tenc escrit "I see cows", després d'una estona dic aaahhh "ay si caus" quina amiga que conec ma fet aquesta broma. A sa platja de cop estic eixugat i començ a pujar escales quan mir cap Dalt dic "beeee només queden 8 escalons, ok i jo tot tranquil segueix pujant i arrib a dalt i me trop a na lucia que riu, la salut i me empeny i torn a caure aaahhhh, de cop m'atur i mir sa meva altra mà i posa "ves alerta a tornar a caure" DIX, vale de cop tot estan a sa platja i na luci també després feim equips i a jo me toca amb na tere i na tonyi, ok. Pues ens posam a jugar i sabeu a que " a fer un clot a sa arena biennnnnnn :(, i me diuen és per arribar a n'es país d'en leo, jajaa i que fan tots me empenyen i me tiren i PLAAAAAAAAAAS.... ME DESPERT...

Es demostren els coneixements

Qui me diria que aprendria tan ràpid sense que jo li ensenyes, jo res, la felicitat me envaeix però el que em sembla és que davant l'escenari ha passat, però només ha estat un xiuxiueig, o és el que vol semblar, però l'aigua que rega el pi, el fa créixer molt ràpid i em sembla que d'aquesta manera, aquest pi pot durar centenars de anys. Les ganes de muntar una exploració o una incursió són cada dia majors, el començament era un idea improbable però cada dia es va fent més provable que succeesqui. El que podria dir avui és que per ara ha estat un matí emocionant però encara queda molt de dia per descobrir, seguim amb la aventura... (tot aquest fragment està fet en el matí a informàtica).
I el diaaaa a continuat.....
Ara ja puc seguir, el dia ha continuat no com sempre perq es pot dir que les classes han acabat, les mitges han volat per tot i hores lliures, en aquests moments les abraçades són habituals(estimades), i a la darrera hora, el professor en TOMEU ens ha deixat lliure, la possibilitat de xerrar dona mooltes voltes, " igual que en leo al món ", realment la teoria dels quadros dona molt que pensar, però com cada dia ........... ...TOP SECRET...
La ma dels estels, una frase que he vist escrita a una agenda molt plena de sentiments, una frase que m'agrada molt ja que ens indueix en un món de desitjos complerts.

Realment estic escrivint una pu** mer** me pareix que haure de prendre un descans però per això hi ha nadal. Així que demà descriure un somni que em va agradar molt...

Boira amb tensió

Potser aquesta boira sigui creada per la meva imaginació però em sembla que és tangible, ay és una cortina, ara m'havia perdut entre ses llargues cortines de casa meva, oy com m'agrada començar a girar per allà enmig fent és pur. 
Aquest silenci d'avui ha estat estrany però a la vegada emocionant qui diria que això començaria AIXÍ, però estic moooolt :) content de que vagi així, bé qui diu content diu "en leo fent és pingüí", com deia m'agrada passar el temps mirant aquell precios ocell que m'ajuda a volar a mi. I qui diria a un "susto" duria tantes conseqüències, sort que va quedar amb un "susto". El amagat ha estat descubert així que ja no és amagat. Les persones dolentes i que no saben res són les millors del món, perque ho saben tot...

L'obra granota:
 La vida de la tovallola continua avançant per aquest paisatge de humans, comença la aventura. Dia 758, avui la senyora m'ha netejat amb suavitzant extra suau, i qui em diria que tornaria a veure la gorra de color negre amb les orelleres, quins dies aquells que els dos parlàvem de la tela nova negra que marcava les "curves", per que quan varem veure aquella prenda nova tan fineta i estreta. El ioga ja ha començat, com m'agrada les voltes i l'aigua per totes bandes, després el sol que me eixuga m'encanta.
Ara torn estar amb les de cada dia que no deixen de xerrar de la gorra i jo (la tovallola), però tranquil xerro amb el sabó fet a Xina que allibera un aroma encisador. Però els dies passen per el meu cap sense saber ja si el que és real és això o el que hi ha defora...

Les estrelles saben moltes coses :)

Realment qui pot dir que sap tot, ningu sap res de res i ens hem de adonar que no podem sabre res, com pots saber el que ha passat a casa teva quan tu no hi eres. Però hi ha un problema, hem estat observats tot el temps per aquesta materia fosca amb petits punts de llum; mentre que no es possi a dir tot el que ha vist, jo me l'estimare per tot el que gracis a ell a ocurrit, a més la lluna la seva còmplice m'ha ajudat a poder veure les més preciades coses per mi. Amb l'herba humida i aquell xiuxiueig d'electricitat, al costat de l'estany vaig aconseguir una satisfacció molt elevada, (com si en Leo li donassis un bon ordenador), ja tenc un lloc molt preciat per jo
"EL PI", qui sabra el que va passar persones i les estrelles.

Ara m'agradaria escriure un troç de la meva obra "granota".

Haver intentat habitualment aquell sentiment enter normal tinguent immersions momentanees entre notes tàntriques en només tres recipients etilics, normalment onades latents tenim restretjant ornaments substituits.
Després de la torre d'electricitat superada l'espia intenta trobar la seva victima a la qual ha de intentar enganyar diguent-li que la fi del món no va ser culpa de l'esser humà, sino dels visitant al quals odia, però el problema és que no pot amagar els seus reals sentiments. Ell silenciós va escapar i va tornar allà on esperaven la seva informació. Internet una xarxa immensa la qual està plena de mentides i veritats falses i perq no dir que moltes coses dolentes poden estar pasant mentre tu estas parlant. Però l'estany encara es veu ple d'aigua, l'estany deixa caura gota a gota tota la seva aigua cap a un gran arbre, tenir estones sota testimonis impurs mentres, les arrels de l'arbre vull que creixin tant...

Realment poden dir que estic...

Sota la mirada de les estrelles

 Quin dia més especial avui, aquesta boira que ens envolta i ens rodetja tenebrosament per fer-nos por, però que millor que corre cap envant, sense veure res però sempre cap envant.
Per que la gent no s'anadona que jo estic intentant crear un vincle molt més fort, perq s'interposent. Sort que hi ha gent que s'anadona i m'intenta ajudar, a la qual estic molt content i feliç de tenir-los.
Ara és l'hora de volar; avui mateix he vist un caragol amb les seves banyes, quan ha tocat una cosa estranya amb les banyes fluuup!! les ha amagades però quasi una estona després ha tornat a treure u a repres la seva veloç marxa cap a una fulla que tenia al costat, quan ha arribat a la fulla l'he collit i l'he posat en una altre planta monocotiledonia la qual odii i ha començat el seu berenar amb un entusiasme esfereïdor, després els primers rajos de sol l'han espantat i s'ha amagat. Perq no volar més amunt, per exemple un estel que passa per el costat de la terra és transformas en una tovallola a quadros que intentes viure en la terra amb aquesta raça estupida, però que ell un objecte tant quotidià que viu la seva vida.

Millor començament

Un LLOC on deixar les meves vivencies i el meu maldecap. En aquest mar de xarxa, que tot ho emmagatzema, que millor que omplir-ho amb els meus girs insolits, de vida o de ensalada. 

Primer que és el millor que hi ha en el món?¿ ELS AMICS!!!
 Que millor que na celestina per demanar-li ajuda, o sino xq no demanar en aquell amic que sempre ens acompanya al llit... (ja sabeu no, l'anomenat f___amig@) o més ben dit "coixi" o "almohada", aquest si que és un bon amic que sempre ens acompanya en els moments més importants.
 I perq no xerrar de l'estany aquell preciat lloc on és concentra una banc de capgrossos, plens d'energia, amb unes ganes de viure que ningú més pot demostra, i per aquelles persones que sempre pareixen que miren el sol és a dir aquestes-.- , vos mereixeu una abraçada (leo) je.
I perq acabar quan es pot tornar a començar. I una cosa molt important atreviu-vos avui a fer el que no vareu poder fer ahir. És molt recomanable. :)