Bonic, trist i excitant.

Tot passa a Nebsand, un illot deshabitat davant d'Hamburg. És una llengua de sorra d'uns quatre quilòmetres de llarg per mig d'ample. Allà només hi viuen ocells i llangardaixos. Abans de ser declarada parc natural, havia allotjat un assentament de cases de cap de setmana. Ja han estat arrencades. Com a testimoni només queda una cabina telefònica a peu de platja, darrer vestigi humà en una illa deserta.

Hi ha una barca de rems sobre la sorra. Tot i que està prohibit, de tant en tant hi arriba algun solitari que vol sentir-se Robinson Crusoe per unes hores. En aquest cas és una adolescent. La seva cabellera rossa es doblega sobre el seu cos nu, tot just bronzejat pel sol. Ha escollit la platja on hi ha la cabina telefònica com si estigués esperant una trucada impossible en el més impossible dels llocs. Es troba en el límit entra la terra i l'aigua, que colpeja amb sal marina els seus peus massa blancs.

Ella està trista. Jules, el noi a qui havia promès lliurar la seva virginitat als setze anys, ha deixat d'existir. La pitjor traïció . Va apagar l'interruptor de la vida un diumenge a la tarda. El van incinerar per voluntat pròpia i van llançar les seves cendres a l'Elba, l'ample riu que alimenta la mar del Nord.

Ella s'alegra que hagi estat així. Perquè era Jules és a tot el mar i pot parlar-li des de qualsevol platja. Tan trist i tan bonic.

Mentre s'acosta més a l'aigua i separant les cames, sent el seu humit amant amagat rere les onades. Avui a complert els setze. Tanca els ulls, abandona el cap enrere i, abans que l'onada d'escuma arremeti contra el seu ventre, sospira:

-Ja em pot prendre.

Tornada a les lletres.

L'ombra de les lletres m'omple el cos i m'istiga a escriure unes petites paraules. Però petites pot ser una definició erronea, el que jo vull transmetre són grans dubtes o sentiments que explorin vells racons del nostre coneixement.
Com a tot començament, podem explorar temes imaginaris, reals.etc, però que millor que mesclar el que és imaginari i real. I aqui trobam el primer dubte existèncial: que podem decidir que és real del que és imaginari. Si en teoria hi ha un món en el qual només la nostre anima pot arribar, aquest món anomenat " el món de les idees", una idea de les idees un poc equivoca ja que si el món vertader és aquest món intengible pot ser real. Filosofia=un tio que esteia tancat dins ca seva i va flipar ben molt.


Que millor, avui tenc un petit problema emocional, el problema és que no se el que me passa, em falta una part de la meva vida que necessit, falta aquest camí ple de pedres que m'agrada recorrer, puc dir que cada dia és superat pel següent, cada estiu és superat pel següent així fins arribar al dia d'avui. No tenc tema per continuar així que l'imaginació prendra el control de l'escritura i tot el que quedi escrit aqui serà producte de la meva imaginació.
L'estància prohibida, d'aquella fugitiva parella on els sentiments eren corruptes, però així hi tot, com els polítics continuaven amb la seva corrupció. La vida està per viure i no per contemplar les estrelles, encara que jo alguns cops m'atur a mirar-les...